Les arquetes o urnes

 

La tipologia de reliquiaris coneguts com arques o urnes formen part d’un grup molt generalitzat. El nom, i el seu diminutiu “arqueta”, segons Joan Coromines, al segle XII s'anomena amb aquest nom a les caixes on es tenen dipositats objectes de valor. És, a més, un mot que s’ha utilitat per anomenar alguns sepulcres megalítics i, per tant, seria equiparable a “sepulcre”.(1)

 

Els reliquiaris d’aquesta tipologia tenen forma de caixa, bagul o cofre amb múltiples variants, mides i materials. En destaca l’urna d’alabastre dels Sants Màrtirs de Vic, Llucià i Marcià, amb tres escenes de les vides dels dos màrtirs, estrenat el 1386.

 

Contenen les relíquies en el seu interior i no permeten visualitzar-les sense aixecar la tapa o coberta. La preferència en la funció dels reliquiaris era, encara, la de protecció.

 

A la baixa edat mitjana les arques i arquetes esdevenen un objecte de lluïment i es construeixen amb materials preciosos, com l’or i la plata. Aleshores eren freqüents les arques en forma de temple eclesiàstic amb plaques amb relleus representat escenes de les vides dels sants. També era habitual que les potes que les suportaven fossin urpes de felí o cossos felins, aspecte que perdura fins a l’època barroca. Igualment, a algunes arques s’afegirien elements anatòmics més del gust dels nous temps.

 

El primer testimoni a Catalunya d’un reliquiari en forma d’arqueta és de mitjan segle XI quan hi ha constància del reliquiari de Tost que, segons Cebrià Baraut, formava part d’una nova forma de culte a les relíquies de sants (2). Ja no es tractava de mantenir les relíquies recloses sinó que calia preveure tenir-les a l’abast per a la seva veneració directa. La coberta exterior d’aquest reliquiari es troba, actualment, desapareguda però al Museu Episcopal de Vic (MEV 8641) es conserva la caixeta de fusta que anava al seu interior i que estotjava restes de la Vera Creu (3). Segons una descripció escrita per mossèn Pere Pujol, que la va veure en la seva estada a la parròquia urgellenca, aquesta peça externa era “una arqueta o cofret, senzill, de fusta, recobert d’un lleugeríssim aplacat metàl·lic, de tonalitat grisenca, en tota la superfície exterior, molt desgastat pel refrec del temps. La part superior o tapa era lleugerament bombada, amb una anella-agafador al mig on cabien els quatre dits de la mà. Tenia tancadura lateral, ben conservada. Les seves mides feien així: 320 x 210 mil·límetres per 110 d’alçària” i afegeix que l’objectiu “d’aquest utensili, altament pobre i senzillíssim d’execució, devia ser el de guardar recòndites les relíquies i per traslladar-les a l’altar en ocasió de pregàries i per conjurar les tempestes.”(4) Seria datat de finals de la dècada de 1030 o principis de la de 1040 i relacionat amb la tramesa que va fer el bisbe abat Oliba a Arnau Mir (5). Un altre testimoni d’aquest tipus de reliquiari es pot trobar a l’anotació al dors de la dotalia de Sant Martí del Brull que en data de 26 de juny de 1086 relaciona els llibres i ornaments que tenia encomanats el sacerdot. Entre la llista que s’ofereix hi consta l’anotació “et capsas de reliquias II.”(6)

 

Podeu veure diferents exemples d’arquetes als següents enllaços:

 

Arqueta. Primer quart del segle XIV (MEV 4157)

 

Arqueta de sant Patllari (Camprodon). Principi segle XIV

 

Arqueta de sant Llorenç (MEV 2227). Mitjan segle XIV

 

Arqueta de sant Martirià (Banyoles). S. XV

 

Arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu (MEV 16638). Finals segle XVII – principis del XVIII

 

Mata, Sofia. “Relació de les set urnes reliquiari de Sant Pere Ermengol. La Guàrdia dels Prats, Conca de Barberà (segles XV-XX)”, Aplec de treballs, núm. 35 (2017): Homenatge al Grup de Recerca Arqueològica de la URV-IPHES al Molí de Salt (Vimbodí-Poblet) i al Dr. Valentí Gual Vilà

 

Arimany, Joan. “Arquetes reliquiari barroques i hagiografia al Bisbat de Vic”, Taüll, n. 34, pp. 30-34

 

Notes:

1 Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona : Curial : Caixa de Pensions "La Caixa", 1995, v. 1, p.365

2 Baraut, Cebrià. Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic Bisbat d’Urgell (segles ix-xii), La Seu d’Urgell, 1986, p. 44

3 Junyent, Eduard. Diplomatari i escrits literaris de l'Abat i Bisbe Oliba. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 339. La peça és descrita a: M. Castiñeiras (dir). El cel pintat: El baldaquí de Tost. Vic; Barcelona, 2008, p. 76-79

4 Pujol, Pere. “El reliquiari de Tost”, Miscel·lània Puig i Cadafalch, Barcelona, 1951, vol. 1, p. 346

5 Junyent, Eduard. “Doc. 22”, Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, Barcelona, 1992, p. 338

6 “Doc. 209 B”, Els Comtats d’Osona i Manresa, Barcelona, 1999, vol. 3, 1a part, p. 192

gallery/dsc06941
gallery/2013 08 08 mev 017
gallery/dsc06960 - copia
gallery/dsc06211
gallery/dsc06963
gallery/dsc06961
gallery/dsc07080
gallery/dsc06989
gallery/2011 11 07 visita mev arqueta 021

Relíquiari de la Veracreu de Tost, 1040 (MEV  8641)

Arqueta - reliquier d'Aravell, s. XII-XIV (MEV  7352)

Arqueta reliquiari dels Sants Màrtirs de Vic, 1386 (MEV 10658)

Arca de sant Patllari (Camprodon)

Arqueta de sant Llorenç, 1340 - 1350 (MEV  2227)

Detall de l'arqueta de sant Llorenç, 1340 - 1350 

(MEV  2227)

Cara posterior de l'arqueta de sant Eudald, 1670 (Ripoll)

Arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu, finals segle XVII - principis del XVIII (MEV  16638)

Detall de l'arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu (MEV  16638)