Relíquies de la "beata" Anna-Maria Antigó

 

L’expressió “olor de santedat” és associada, per la mateixa Gran Enciclopèdia Catalana, a la “fama de sant (1)” Aquest concepte abstracte, que generalment es refereix a la reputació de persona que ha estat virtuosa i que està encarada cap al camí de la beatificació i canonització també té un significat més físic. Així, el mateix vocabulari religiós del web de l’arquebisbat de Tarragona assigna a la idea “olor de santedat, el següent sentit: “Fragància perfumada que es desprèn de la despulla mortal d’alguns sants (2). Així, l’olor a santedat és l’efecte als sentits de l’olfacte en forma d’un determinat aroma que, suposadament, emeten les restes mortals d’alguns religiosos. Precisament se sol donar en alguns d’aquells casos que són associats amb la incorruptibilitat del cos o sigui que no pateixen els efectes de la descomposició pròpia dels cadàvers i que han rebut els efectes de momificació natural. Hi ha molts d’aquests exemples de manca de descomposició repartits en nombroses esglésies de la cristiandat, fins i tot a casa nostra, i són considerats veritables fenòmens sobrenaturals. Respecte a l’”olor”, Carmen Porter afirma: “És comú que aquests estranys cossos desprenguin un suau aroma i, fins i tot, destil·lin oli o sang” i posa diversos exemples: “Quan van ser desenterrats sant Joan Damascè, sant Albert Magne o sant Joan de la Creu, es va poder testificar com de les seves tombes fluïa un grat perfum que perdurava durant llarg temps a l’estança (3)”.
Sigui realitat o imaginació, el prodigi s’ha associat a les paraules contingudes a la segona epístola de sant Pau als Corintis: “perquè som per a Déu bona olor del Crist enmig dels qui se salven i dels qui es perden; per alguns olor de mort per a mort; per als altres, olor de vida per a vida... (5)”.

La religiosa Anna Maria Antigó, coneguda com a beata sense haver estat declarada oficialment, és un exemple ben proper d’”olor a santedat”. L’article de Pep Vila (6) publicat a la revista Presència, esmenta com es pot veure el seu cos incorrupte al convent Reial de Santa Clara de la Passió del barri del Vernet de Perpinyà. Vila explica com: “En un altar lateral, gairebé darrera la porta d’entrada, hi ha el taüt cobert per un vidre que mostra el cos de la clarissa, amb un perfum de santedat que es perpetua des de segles enrere” i afegeix que “sencera com una ametlla, va vestida amb un hàbit burell; té la pell del rostre i mans grogosa i apergaminada”. La causa de beatificació es va iniciar el 1905, moment en el qual es va editar un opuscle del qual Vila en va recollir les següents dades: “En 1842 i després d’aixecar la coberta del taüt, l’atmosfera va quedar embalsamada amb l’aroma que exhalava aquell dipòsit” i continuava dient que “després de netejar la pols del cadàver i veure l’estat dels hàbits, les monges la vestiren de nou sense cap dificultat perquè el cos era flexible com el d’una dona viva. Notaren, això sí, un esqueixament al llavi superior i la pèrdua de dues falanges dels dits del peu”.
La religiosa va néixer el 1602 i va morir el 1676 i formava part de la congregació de les clarisses des de 1621. 
D’Anna-Maria Antigó es van emetre unes relíquies dins d’un petits sobres de paper amb una descripció del contingut escrita en francès.

 

Per una banda:

 

“Del llenç que va envoltar el cos de la nostra venerada Mare Anna-Marie Antigó, monja clarissa, que va morir en olor de santedat el 28 de setembre de 1676, a l'edat de setanta-quatre anys, on el cos es troba encara intacte.”

 

Per altra banda:

 

“De l'hàbit de la nostra venerada Mare Anna-Marie Antigó, monja clarissa, va morir en olor de la santedat el 28 de setembre de 1676, a l'edat de setanta-quatre anys, on el cos es troba encara intacte.”

 

Notes:
1 “Santedat”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 20, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 306
2 “Olor de santedat”. Dins: Vocabulari religiós [en línia] Església de Tarragona. Arquebisbat de Tarragona [Consulta: 20 de novembre de 2008] disponible a: http://www.arquebisbattarragona.cat/index.php?arxiu=vocabulari&buscador_lletra=O
3 Porter, Carmen. Misterios de la Iglesia. Madrid: Edaf, cop. 2002, p. 77
4 Vila, Pepe. “Anna Maria Antigó, la santa incorrupta”, Presència, 24 – 30 de gener de 1993, p. 22 - 23
5 2 Corintis 2, 15 – 16

1 Vila, Pepe. “Anna Maria Antigó..." [op. cit.]

gallery/annamariaantigo_goigs
gallery/2012 09 28 anna maria antigó 021
gallery/2012 09 28 anna maria antigó 029