DULIA

Web de Joan Arimany i Juventeny

Formació en línia sobre la figura de Sant Miquel dels Sants

gallery/SMS logo - copia

El reconeixent de Vic cap a un fill sant: declaració de patró

 

La substitució del patronatge de sant Miquel dels Sants pel tradicional dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià va ser lent però progressiu. La devoció als anomenats Sants Màrtirs, suposats fills de la ciutat i martiritzats a l’antiguitat, venia de l’edat mitjana i s’havia consolidat plenament amb quatre celebracions festives en el calendari vigatà, en mostres  artístiques a la via pública del nucli urbà i a un culte que persistia en ple segle XIX. Moltes dècades abans, però, autors de prestigi havien posat en dubte la seva pàtria vigatana i els consideraven un doblament dels autèntics sant Llucià i sant Marcià que havien viscut a Nicomèdia, en les terres de l’actual Turquia.

 

Progressivament, la festa del 5 de juliol, dedicada a sant Miquel, va anar assumint el paper de Festa Major de Vic. Un altre indici de l’augment de la importància de sant Miquel era el major protagonisme de les seves relíquies en rogatives i altres manifestacions de pietat popular. El 1868, una descripció minuciosa del periòdic Eco de la Montaña d’una d’aquestes activitats religioses no esmenta cap relíquia de sant Miquel dels Sants; en canvi, ho fa de les imatges i relíquies dels sants Llucià i Marcià i d’altres símbols religiosos com diverses representacions de Jesús crucificat, amb devoció a diferents llocs de la ciutat, i la Veracreu de la catedral. A la dècada de 1930, en el protocol que contempla Josep Capdevila en referència als diferents nivells de precs segons les necessitats, diu: «Després de manada als sacerdots l’oració “ad pretendam pluviam”, es porten els Sants Màrtirs Llucià i Marcià Patrons de Vich a la Seu amb ceremonial litúrgic de pregàries, i allà queden dipositats fins i a tant que la necessitat  desapareixi. Si, de cas, la necessitat persisteix, es porten també a la Seu les relíquies de Sant Miquel dels Sants i s’exposen junt amb les de Sant Benet i Santa Escolàstica».

 

Aquest sentiment creixent d’adhesió a la figura de sant Miquel va arribar en forma de petició formal a l’Ajuntament de Vic. Aquest, en sessió de 27 de juny de 1862, recollia una «exposición suscrita por un crecidísimo número de vecinos» que demanava el següent: «…que nuestro ínclito Patricio S, Miguel de los Santos sea declarado Patrono de esta Ciudad, y suplican que este Ayuntamiento puesto de acuero con la Autoridad Eclesiástica (…) y gestione cuanto sea conveniente á la concesión de tal objeto, y animada la Corporación municipal de los mismos religiosos y patrióticos sentimientos que han impulsado al vecindario á hacia tan justa y loable petición, acuera pasar la indicada esposición al Ilmo. Sr. Obispo de esta Ciudad y Diócesis suplicandole que se digne disponer lo que a su alta ilustración considere oportuno para el logro de tan apetecido objeto».

 

Finalment, l’Ajuntament de Vic, recollint la proposta popular i adequant la seva actuació al ‘Decretum super electione sanctorum in patronos’ del papa Urbà VIII, va fer elecció del nou patró. D’aquesta forma quedava inscrit al Llibre d’acords en data del 4 d’agost de 1863: «Leído un oficio del Ilmo. Sor. Obispo de esta Ciudad y Diócesis en que participa que según ha comunicado el Excmo. Sor. Secretario de la Sagrada Congregación de Ritos al Agente de S.S. I. En Roma, para la continuación del expediente incoado al efecto de obtener de la Santa Sede que se digne declarar Patrono de esta Ciudad y Parroquias á nuestro inclito paisano S. Miguel de los Santos, es indispensable se reunala Corporación Municipal y hecha por el Sr. Presidente la proposición, pase á la votación secreta, remitiendo después el conveniente testimonio de su resultado con espresión de si los votos han sido unànimes ó cuasi unànimes, el Ayuntamiento quedó enterado, y hecha por el Sor. Presidente la proposición de si la Corporación votaba en sentido favorable á que S. Miguel de los Santos sea declarado Patrono de esta Ciudad y Parroquia, para lo cual se iba á proceder á la votación secreta, como se previene. Y verificada la votación secreta, mediante el voto que cada Individuo emitió en dicha forma ante el Secretario que los fue anotando, hecho el escrutinio resultó por entera unanimidad votado que S. Miguel de los Santos fuese declarado Patrono de esta Ciudad y su Parroquia. En seguida se acordó que se remita testimonio del resultado de la votación á S.S. I. para los efectos que convengan.»

 

A partir d’aquell moment, Sant Miquel dels Sants va començar a ser considerat patró de Vic, en ambients eclesiàstics com a menys principal, i la seva festa va esdevenir la major de la ciutat. De fet, però, no va ser fins un segle després que la qualificació del nou patró va ser equiparada a la dels Sants Màrtirs: «A petición de l’Excm. y Rvdmo. D. Ramón Masnou Boixeda, Obispo de Vich, el cual acogiendo los ruegos del clero y fieles de dicha Ciudad lo ha solicitado, la Sagrada Congregación de Ritos, en virtud de las facultades a la misma otorgadas por su Santidad el Papa Juan XXIII, constituye y declara a San Miguel de los Santos, de la Orden de Trinitarios Descalzos, celestial patrono igualmente principal (aeque principalis) de la Ciudad de Vich, conjuntamente con los Santos Mártires Luciano y Marciano: con todos los derechos y privilegios litúrgicos que corresponden a los Santos Patrronos de lugar, conforme a los Decretos y Rubricas vigentes. No obstant cualesquiera normes en contrario. Dia 26 de febrero de 1962.»

 

Notes:

Eco de la Montaña, núm. 575 (17 d’abril de 1868), p. 1-2.

Capdevila, Josep. La Mare de Deu del Bon-Succés i la seva confraria. Vich: Serafica, 1931,

p. 52-53.

Arxiu municipal de Vic I Llibre d’acords, v. 58 (1861-1862), f. 207.

Arxiu municipal de Vic, I Llibre d’acords, v. 59 (1863-1864) [s.p.].

Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Vich, núm. 2.650 (9 d’abril de 1962), p. 112.

gallery/Vic 20 05 2010_0161
gallery/Capelletes Vic 069
gallery/Capelletes Vic 020

Fornícula barroca de la porta de

la capella de la casa natalícia

Plafó de rajoles de la plaça del canonge Collell

Fornícula de l'Ajuntament

gallery/Fletxa