Els sepulcres

 

El màxim objectiu en la possessió de relíquies, ja fos un monestir o una catedral, era disposar de tot el cos del sant o santa. Tot i que va ser habitual esmentar que en aquells llocs tenien el “cos”, només volia dir que hi havia relíquies, o sigui, una part més gran o més petita del conjunt.

 

A la baixa edat mitjana era habitual que els sepulcres de sants fossin aixecats per columnes i permetien la circulació al seu voltant per facilitar la seva veneració. Un exemple és el sepulcre gòtic de santa Eulàlia a la cripta de la catedral de Barcelona i la part superior, sobre l’altar, el de sant Ramon de Penyafort al mateix temple.

 

En època barroca, l’ús de l’orfebreria va convertir alguns dels antics sepulcres de pedra en noves i creatives formes elaborades en preciosos metalls. Són exemples d’aquests el sepulcre de sant Bernat Calbó a la catedral de Vic de l’argenter Joan Matons, al primer quart del segle XVIII.

 

I el de sant Ermengol d’Urgell, de l’argenter Pere Lleopart, acabada el 1755.

 

que substituïa l’urna de policromada del segle XVII.

 

Després del Concili de Trento (1545-1563) i el redescobriment de les catacumbes romanes, considerats cementiris de màrtirs paleocristians, es va generar uns abundant distribució de relíquies de més o menys entitat cap a temples eclesiàstics catalans i, fins i tot, oratoris particulars. En molts casos, es permetia la possessió de cossos sants que se’ls modelava un cos de cera amb les relíquies disposades al seu interior. Aquests cossos, en posició estirada, solien ocupar la base d’altars que, com en casos anteriors, pretenien simular la col·locació de relíquies, dins les lipsanoteques, als peus de les ares dels altars romànics. Aquest costum es va reproduir, també, en l’acolliment de sants de nova “fornada” en els segles XVIII i XIX.

 

En els darrers temps, les innovacions creatives dels artistes han arribat als sepulcres. És el cas de la tomba de sant Antoni Maria Claret, a la cripta seu temple de Vic, realitzat per Domènec Fita amb obra realitzada en fusta de diferents colors amb inspiració del barroc romà.

gallery/2010 07 13 bcn_0014
gallery/2010 07 13 bcn_0040
gallery/p1020174
gallery/2011 04 19 santa joaquima vedruna 026
gallery/dsc00330
gallery/2009 10 17 catedral vic 17 10 2009 035

Sepulcre gòtic de santa Eulàlia a

la catedral de Barcelona

Sepulcre gòtic de sant Ramon de Penyafort

a la catedral de Barcelona

Sepulcre barroc de sant Bernat Calbó

a la catedral de Vic

Sepulcre barroc de sant Antoni Maria Claret

a l seu temple de Vic

Sepulcre de santa Joaquima de Vedruna al manso Escorial de Vic

Cos de sant Bernat Calbó visible a la part posterior del seu sepulcre a la catedral de Vic