Les relíquies als goigs

 

Els goigs són els documents que millor expliquen la religiositat popular. Antoni Comas a Història de la literatura catalana els definia amb aquestes paraules: “Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor, de la Verge i dels sants, gairebé sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva (...) i formen part, en certa manera, de la cerimònia.”

 

Alguns goigs tenen una relació estreta amb les relíquies.

 

Especialment destacats són aquells goigs dedicats a les relíquies cristològiques, ja siguin de la Veracreu, les Santes Espines, o altres restes atribuïdes directament a Jesucrist.

 

Els goigs més nombrosos recullen la devoció a les relíquies de sants i santes. 

 

En els Oficis dedicats al sant patró d’una parròquia, el sacerdot en proclamava les virtuts cristianes en el seu sermó. Aleshores, la feligresia –que era majoritàriament analfabeta- segurament només podia interioritzar el missatge amb el procediment de repetir-lo. I el repetien tot cantant. Els goigs, per tant, servien per transmetre amb la major fidelitat possible el model de bon cristià que, en essència, representava el sant o la santa objecte dels goigs.

 

En alguns casos, la parròquia posseïa una relíquia del sant titular. En altres casos, disposaven d’una relíquia d’algun sant o alguna santa tradicional que hi havia arribat per diferents vies.

 

Les llegendes recullen robatoris piadosos de relíquies que, ubicades en llocs llunyans, es traslladaven a monestirs i catedrals. La documentació constatava com algunes relíquies eren adquirides més honorablement, amb pagaments o intercanvis. I especialment, després del Concili de Trento, les restes sacres eren un preuat regal de destacats religiosos amb importants contactes a Roma.

 

Aleshores s’acollien aquests sants nouvinguts, mitjançant les seves relíquies, tot proclamant-los nous patrons parroquials o del nucli urbà. Així, aquest nou estatus bé mereixia l’edició d’uns goigs que pretenia promoure’n la devoció. Els textos dels nous documents recollien la biografia –més o menys verificable històricament- dels sants, els miracles produïts per la seva intercessió i, en molts casos, la importància de la presència de les seves relíquies com objecte de culte.

 

I com que els goigs se solen imprimir, aquest document ha tingut –i té- diferents elements gràfics. Ocasionalment apareixen il·lustracions de les relíquies i, bàsicament, del reliquiari. Més recentment, també es complementen amb una nota històrica que, amb voluntat informativa, expliquen la significació de les relíquies.

 

Així, en aquesta secció es recolliran els goigs dedicats a relíquies, aquells que tenen una presència de relíquies de sants a la seva capçalera, al text o a l’estampa. Igualment, si hi és present, es reproduirà la nota històrica.

gallery/relíquiesvilosell goigs
gallery/celdoni-hermenter-3iii-goigs3
gallery/b8 sants màrtirs de manlleu 1924 (custom) - copia
gallery/bibliogoigs