Les imatges reliquiari

 

És molt possible que de les primeres vegades quan les relíquies van sortir dels reconditoris d’altar per situar-se al seu damunt i ho van fer a l’interior d’imatges marianes.

 

Alguns exemples d’imatges romàniques dedicades a la Mare de Déu contenen, al seu interior, un petit reconditori que allotjar relíquies. El Museu Episcopal de Vic (MEV 1958) preserva la imatge de la Mare de Déu provinent de Lluçà (Osona). La talla és atribuïda als tallers de Vic de la segona meitat del segle XII. Josep Bracons a Catalunya romànica en fa la següent descripció de detall: “A la part del darrere, que ha estat tapada amb unes petites posts, hi és visible el que devia ser un reconditori per contenir relíquies (a l’altura de l’esquena) i el perfil del setial  damunt el qual reposa la Mare de Déu.”(1)

 

Vegeu la marededéu a “Marededéu de Santa Maria de Lluçà” (Museu Episcopal de Vic)

 

La Mare de Déu provinent de Sant Cugat del Vallès també era un reliquiari. Domènec Ferran (2) en descriu aquest ús:

 

“Presenta una cavitat rectangular, amb tapadora de la mateixa fusta a la part posterior del cap, desconeguda i intencionadament dissimulada fins al recent descobriment arran de la restauració. En aquest reconditori han aparegut un paquet amb dotze relíquies embolicades amb saquets, fragments de teixit i també deu trossos de pergamí escrits en llatí. Alguns apareixen cosits sobre el teixit i expliquen el contingut i l’atribució de les relíquies, i la datació i funció de la imatge.”

 

Posteriorment, Ferran descriu aquestes relíquies:

 

“El 18 de gener de 1989, amb motiu de procedir a la restauració de la imatge de la Mare de Déu de Sant Cugat, es va  descobrir a la part posterior del cap o clatell de la imatge una cavitat o reconditori, fins aleshores ignorat i dissimulat per la policromia, que con tenia un saquet amb relíquies i uns pergaminets cosits que les documentaven. La troballa es va fer fortuïtament en exposar la imatge als raigs X per determinar possibles deterioracions o la incorporació de coses estranyes. La cavitat, que fa 13 cm d’alçada per 10 de profunditat i té una amplada de 5,5 cm a la part superior i 4,5 a la interior, contenia un saquet de 16,5 cm x 13,5 cm amb tres pergaminets cosits, un de més grans i complet, de 9,5 x 14,3 cm, i dos altres que semblen l’esperma o esborrany de l’anterior, un de 5,6 cm x 6,8 cm i el més petit, una simple tireta cosida transversalment, de 2,1 cm x 6 cm.”

 

L’autor fa transcripció dels tres pergaminets. Reproduïm la traducció, que fa el mateix autor esmentat del més gran, i que conté el contingut dels altres dos:

 

“L’any del senyor 1218, a la vigília de l’Assumpció de la Mare de Déu, Ramon de Banyeres, abat de Sant Cugat, va dipositar aquestes relíquies en el cap d’aquesta imatge, que ell va manar fer a honor de Déu i de Santa Maria. Les relíquies són  del pessebre i del sepulcre del Senyor, relíquies dels sants apòstols Simó i Judes, de sant Cugat i de sant Neopolità, màrtirs, de sant Hilari, de les santes Juliana i Semproniana, de la sang de sant Joan Baptista, de les santes Masses, i també en aquest sac hi ha moltes relíquies el nom de les quals ignorem.”

 

Ferran, després de desenvolupar una acurada descripció, fa la següent afirmació:

 

“Fins ara només es coneixia a casa nostra l’existència de les relíquies, o de pa consagrat, al cap del Crist, anomenat del santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses, i cavitats amb relíquies en altres imatges de Crist existents al Museu d’Art de Catalunya; hom ignorava, en canvi, que també hi hagués relíquies en imatges de la Mare de Déu, cosa que pot constituir una pista per veure si el fet es repeteix en altres imatges marianes del país. Es coneixen icones amb cavitats o reconditoris en els seients o darrere els setials d’imatges, però fins ara mai no s’havia trobat un reconditori en la testa o part superior d’una imatge de la Mare de Déu.”

 

Llegiu d'article "La talla-reliquiari de la Mare de Déu de Sant Cugat" (Diari de Terrassa, 21/06/2015)

 

Vegeu la marededéu a “Mare de Déu de Sant Cugat" (Museu de Terrassa, 12/08/1218)

 

Notes:

1 Bracons, Josep. “Marededéu 1”, dins Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, v. 22, p. 91

2 Ferran, Domènec. “”Sant Cugat del Vallès”, dins Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, v. 18, p. 184-185

gallery/dsc06915
gallery/dsc06914

Mare de Déu de Lluçà (MEV 1958)