La diversitat de records que els feligresos podien adquirir als santuaris i ermites, per endur-se un bocí d’aquell lloc especial, no era tant gran com a l’actualitat. Entre els objectes que, antigament, es podien trobar en aquests centres religiosos eren unes cintes, anomenades mides o mesures
Les mides eren cintes que reproduïen la llargada de de la imatge venerada, des la base dins al cap, o d’alguna de les seves parts, com la circumferència de la cintura o altra mesura que es pogués determinar. Se’n conserven d’una bona quantitat de santuaris i ermites i no es limitaven a figures marianes; n’hi havia, per exemple, del Santcrist de Balaguer o de sant Magí de Brufaganya.
Per suposat, hi havia ‘mides’ de la Mare de Déu de Montserrat. Aquí se’n reprodueixen dos exemples del mateix color:
La primera diu:
La cinta fa 113 cm però el text està envoltat d’un rectangle que indica la distància precisa: 54 cm.
Aquesta segona, conté impresa la referència, sense estar envoltada per cap rectangle. De llargada fa 66 cm.
Els teixits, en forma de tira estreta o ocasionalment un simple cordill, suposaven una forma ben abstracte de traslladar la influència de la figura religiosa a llar o fins a la persona necessitada d’auxili. N’ha de documentades al segle XVI i, segons fossin les propietats atribuïdes a la imatge original, es col·locaven sobre el cos de la persona la fos per tenir un bon part o per mitigar el mal de cap.