DULIA

Web de Joan Arimany i Juventeny

Formació en línia sobre la figura de Sant Miquel dels Sants

gallery/SMS logo - copia

Llocs i edificis relacionats amb Sant Miquel dels Sants

 

La ciutat de Vic compta amb edificis i llocs vinculats de forma directa o indirecta amb sant Miquel dels sants. Mitjançant una visita guiada virtual que ofereix Xavier Cervera de Forum Vicus amb la producció de Jordi Cervera, els podem conèixer. Tot i que n’hi ha d’altres fora del nucli urbà –propers i llunyans- amb presència destacada del sant vigatà, fins i tot de propietat privada, la possible ruta ofereix un repàs pels llocs més significats que es poden contemplar en una mateixa, però intensa, jornada. Aquests punts d’obligada assistència es poden agrupar en dues categoria, malgrat en algun cas podrien ser en ambdues.

 

Espais associats a la vida del sant

 

Casa natalícia

Espai ‘miquelià’ per excel·lència. La família Argemir i Mitjà hi va residir des de 1573. Hi van néixer els seus vuit fills, entre els quals Miquel, el 19 de setembre de 1591. Hi ha dues capelles dedicades al sant, condicionades arran de la beatificació el 1779. A la planta baixa i a la primera planta. Aquesta darrera ocupa l’antiga cambra on va néixer el sant i conté pintures de Llucià Costa, realitzades el 1929, amb escenes de la seva vida. Una dependència fa les funcions de museu amb diferents peces i elements dedicades a sant Miquel. Des de fa més d’un segle en tenen cura les Germanes Serventes del Sagrat Cor (vegeu els tres apunts audiovisuals)

 

Església de la Rodona

El testimoni de la desapareguda església de Santa Maria de la Rodona, davant mateix de la catedral de Vic, serveix per recordar que en època de Miquel Argemir exercia de parròquia de la ciutat. En aquest temple assistia a les cerimònies i en participava activament, juntament amb la seva família.

 

Sant Miquel Xic

Prop del Puig dels Jueus, actualment a tocar la xarxa viària, es troba aquest petit temple construït en època de la beatificació de sant Miquel, el 1779. Recorda un vinculat a la infància i a la seva precoç voluntat de mortificació. A l’edat de 7 o 8 anys, en aquest lloc es va rebolcar nu sobre uns arços espinosos i en va sortir. L’any 1862, per subscripció popular i iniciativa del Círcol Literari, es va restaurar. Actualment, es troba en un estat deplorable.

 

Capella de la Mare de Déu de la Guia

Arran de l’antic camí de Barcelona, al capdavall del carrer de sant Francesc, hi ha la capella de la Guia on la tradició situa Miquel Argemir pregant abans de fer camí cap al Montseny per fer-hi penitència.

 

I més...

Pedró de mas Mitjà

A tocar del mas Mitjà, en terme de Santa Eugènia de Berga, hi ha un pedró o petit oratori. En aquesta casa hi va passar alguna temporada i se n’expliquen fets molt semblants als de Sant Miquel Xic.

 

Espinzella i Sant Segimon del Montseny

El desig de fer penitència en territori del Montseny sembla que era present en la ment de l’infant Miquel. En l’intent més aconseguit, juntament amb uns companys, va arribar fins a terme de Viladrau on, segons la tradició, tres homes els van fer desistir de l’intent i els van fer retornar a Vic. Una cova i altres elements paisatgístics propers a Sant Segimon, porten el nom de Sant Miquel dels Sants.

 

Espais de culte o memòria

 

Altar lateral de la catedral

Al mur de la dreta de la nau de la catedral de Vic, tocant el mur que separa del claustre, hi ha l’altar dedicat a sant Miquel. El principal atractiu artístic és la pintura sobre tela de forma oval que fou present a Roma en la beatificació de 1779. L’autor és el pintor sevillà Francisco Preciado de la Vega que presenta l’elevació del beat cap a la glòria celestial.

 

Altar lateral de l’Oratori de Sant Felip Neri

El primer altar lateral que es troba, a la dreta després de l’accés a l’església, és el de sant Miquel. La imatge que el presideix és una obra votiva feta per l’escultor Pere Puntí i Terra poc després de la Guerra Civil. Després de passar per diversos emplaçaments, fa uns anys que ocupa l’actual (vegeu l'apunt audiovisual)

 

Manifestador de l’església dels Dolors

El manifestador, lloc on se situava el Santíssim Sagrament per a la seva veneració, de l’església dels Dolors conté –a la part frontal, una imatge de sant Miquel. Es tracta d’una obra pictòrica de mitjan dècada de 1950. La singularitat d’aquest manifestador és el mecanisme que permet fer aparèixer i desaparèixer la tapa frontal on, precisament, es troba la imatge del sant (vegeu l'apunt audiovisual).

 

Els trinitaris, actual seu de L’Orfeo Vigatà

De l’antiga pertinença a l’orde dels Trinitaris, l’edifici conserva unes pintures barroques que fan referència al sant.

 

Fornícula de la casa natalícia

Forma part del conjunt però té una personalitat pròpia. Damunt l’accés a la capella de pla de carrer hi ha la notable fornícula que acull la imatge del sant. Aquesta, és una reproducció de l’original que es guarda a l’interior de la casa. El doble simbolisme de la part superior, en forma de petxina, fa referència a la resurrecció. A banda i banda, s’hi poden veure dos escrits que indiquen la importància de l’edifici i les indulgències atorgades per diversos bisbes si s’adreça una oració al sant.

 

Plafó de rajoles de la plaça Canonge Collell

El plafó de rajoles, de forma triangular en la seva part superior, presideix la plaça. La imatge de sant Miquel, de color blavós, és una reproducció de mitjan de la dècada de 1970 fidel a l’original de 1913, destruïda per la Guerra Civil.

 

Capelleta de l’Ajuntament

L’accés a l’Ajuntament de Vic, per carrer de la Ciutat, té a tocar una fornícula amb la imatge escultòrica de sant Miquel. Inicialment, va ser-hi col·locada el 1962 amb motiu del centenari de la canonització, de pedra, esculpida per Salvador Puntí seguint model de Pere Puntí i Terra. L’actual, és més recent, de 1990.

 

I més...

El ‘beato’

Una fornícula associada a un pou, es troba prop de les Escoles de Gurb, antigament l’Hostal de la Casa de Baix, on hi havia la capelleta.

 

Santuari de Puig-l’agulla, Santa Coloma de Centelles i Sant Miquel de Balenyà

En els tres temples es fa memòria del sant. La primera perquè era lloc de celebració dels Aplecs de Primavera de l’Orfeó Vigatà; la segona, pel fet que la vila era seu de la casa pairal de la família Argemir; i la tercera per la dedicació del temple.

gallery/logosencer-horitzontal color

Tres espais de la casa natalícia

Altar de Sant Felip Neri

Manifestador de l'església dels Dolors

gallery/Fletxa