DULIA

Web de Joan Arimany i Juventeny

Formació en línia sobre la figura de Sant Miquel dels Sants

gallery/SMS logo - copia

Els reatulons pintats com exvots

 

En tractar els exvots Fina Parés diu:  “[..] la pràctica de lliurar un present a un personatge sagrat després d’haver rebut un ajut extraordinari és comuna a totes les èpoques, cultures i religions [...] l’exposició d’aquests presents al costat del protector, de la seva imatge, representa un testimoni evident dels seus poders miraculosos [...] “és un costum que es manté, encara que no pas amb la intensitat de segles enrere ni amb les mateixes formes”.

 

La definició de “vot”, segons el Diccionari català-valencià-balear, és: “Prometença que es fa a Déu o a algun sant; obligació que es contreu voluntàriament envers Déu”. I, en la mateixa obra on s’esmenta aquesta connotació agraïda, es defineix ex-vot: “Do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge”. També s’anomenen dir “presentalles”: “Ofrena feta a una imatge religiosa en ompliment d’un vot o en acció de gràcies”.

 

Aquest sentiment de gratitud és destacat per tots els estudiosos dels exvots, especialment Joan Amades, que diferenciava aquesta actitud d’altres de semblants: “L’exvot nostre, tal com avui el coneixem, té les característiques pròpies de l’ofrena cristiana, que cal fer precisament un cop obtinguda la gràcia perseguida”. Aquest gest s’oposa al model pagà que proporciona el sacrifici quan persegueix un bé.

 

Els retaulons o exvots pintats són modestes obres d’art de gran valor etnogràfic. Es tracta de peces de fusta rectangulars sobre les quals es pintava una escena determinada que les convertia en exvots; també podien ser d’altres materials i el pintat sobre superfícies com paper o plaques de metall. Ocasionalment se’ls anomena “miracles” pel fet que agraeixen un fet prodigiós, el mostren i, generalment, ha estat considerat fruit de la intervenció divina.

 

La composició de l’escena representada en els retaulons sol ser semblant en la gran majoria i s’han mantingut en els segles. A grans trets, està dividit en dues escenes: la celestial i la humana.

 

Per una banda, hi ha l’escena celestial on apareixen la Mare de Déu, sants i santes, a qui s’agraeix el “miracle”. Pot ser una figura en solitari –la titular de l’ermita o santuari- o acompanyada d’altres que, per proximitat territorial o per tenir-hi un altar, hi són venerats. Es troben a la panda superior de l’espai, envoltats de núvols o altre efecte “celestials”; ocasionalment, l’artista pot haver utilitzat una estampa impresa incorporada a la fusta. Per altra banda, hi ha l’escena humana, que ocupa la major part del retauló, que presenta la situació que ha provocat el miracle o el miracle en si. Una gran part, contenen la representació d’una habitació on, al llit, reposa la persona malalta i, a prop, la persona que prega per la seva salut; d’altres exposen la més variada casuística que pugui haver afectat l’infeliç subjecte: accidents laborals, de circulació, caigudes així com naufragis; accions de combat, guerra o enfrontaments; vinculats a les dificultats del part o dels primers mesos de vida d’un infant; quan animals del ramat, bèsties de càrrega i transport o domèstics pateixen algun contratemps; i alguns d’altres que porten implícit el gest d’agraïment en les figures pintades.

 

Un tercer apartat del retauló, almenys de la gran majoria, és el text que l’acompanya. Per una banda, la fórmula habitual “ex voto” o, excepcionalment, d’altres de menys freqüents; per altra banda, el nom de la persona auxiliada i, menys habitual, un text amb l’explicació del fet.

 

Malgrat que els retaulons siguin atribuïts a pintors modestos o poc traçuts, especialitzats en aquestes produccions i dels quals es coneixen alguns noms, no han passat desapercebuts per als estudiosos de l’etnografia. Les representacions d’escenes quotidianes i els elements que hi apareixen, són un retrat de la vida d’altres moments històrics.

 

La casa natalícia acull la major col·lecció de retulons dedicats a sant Miquel dels Sants. S'hi poden veure quin era el motiu per agrair la intercessió del sant o amb quines altres figures celestials de l’associava. Són un magnífic, tot i que senzill, exemple de la devoció que s’ha mostrat a sant Miquel des de fa segles ai xí com documents etnogràfics de primer ordre.

 

Bibliografia:

Amades, Joan. Els ex-vots. Barcelona : Orbis, 1952

Parés, Fina. Els ex-vots pintats. Barcelona : Els Llibres de la Frontera, [1987]

gallery/2011 07 05 Sant Miquel dels Sants de Vic 074
gallery/2011 07 05 Sant Miquel dels Sants de Vic 070
gallery/2011 07 05 Sant Miquel dels Sants de Vic 069
gallery/2011 07 05 Sant Miquel dels Sants de Vic 068
gallery/2011 07 05 Sant Miquel dels Sants de Vic 065
gallery/2011 07 05 Sant Miquel dels Sants de Vic 066
gallery/2011 07 05 Sant Miquel dels Sants de Vic 067

Medalles

 

Una forma molt senzilla de dur sant Miquel sempre ben proper, tot i que de major valor que les estampes, és penjar-se una medalla. Des dels metalls més preciosos, als més senzills, les dues cares solen dur informació interessant.

 

De medalles n’hi ha de commemoratives, com la que es va fer amb motiu de la canonització, el 8 de juny de 1862 amb el bust del papa Pius IX a l’anvers, amb la data, i la imatge del sant al revers, el seu nom seguit, en llatí, “...pregueu per nosaltres. També se’n va fer pel III centenari amb la imatge del Jesucrist i el sant a l’anvers i el record de la intercessió de sant Miquel en casos de càncer, tuberculosi i febres.

 

D’altres són testimonials, com la que vincula sant Miquel dels Sants amb sant Segimon de Borgonya, pel seu santuari al Montseny on la tradició situa la presència episòdica però no documentada del vigatà. O d’altres que recullen, en una cara, la imatge del sant i, en l’altra, les seves especialitats intercessores.

gallery/DSC05490 - copia
gallery/DSC05492
gallery/DSC05490
gallery/DSC05495
gallery/Fletxa