DULIA

Web de Joan Arimany i Juventeny

Formació en línia sobre la figura de Sant Miquel dels Sants

Manifestacions populars: cap la major de les festes de Vic

 

La beatificació de Miquel Argemir, amb el nom de Miquel dels Sants, va ser acollida per la ciutat de Vic amb grans celebracions. Entre el 4 i 23 d’octubre de 1779, es van celebrar notables festes. Foren recollides en un fulletó, per Fra. Antoni de Sant Jeroni, titulat Relación de las solemnes fiestas con que la ciudad de Vich, en el Principado de Cataluña, celebró la Beatificación de su felicísimo hijo, el Beato Miguel de los Santos, en el siglo Argemir, sacerdote profeso de la inclita orden de PP. Trinitarios Descalzos, Redención de Cautivo.

 

Les manifestacions religioses van tenir el màxim relleu i es van celebrar a la catedral, amb assistència del ‘Ajuntament, al convent dels Trinitaris Descalços a un altar de l’església dels quals es va situar una imatge del sant. Els carrers i les places de la ciutat es van guarnir especialment per a les celebracions. El document esmentat detalla que a la plaça Major “la iluminación de balcones, ventanas y pasillos y un cordón de espesas luces, dibujando los arcos formaban un marco luminoso alrededor de una fuente emplazada en su centro...”. Igualment, eren ornamentats el carrer de Sant Hipòlit, amb la casa natalícia del beat “adornada de tapices de los cuales iban prendidos numerosos carteles con poesias alusivas”, les places de Santa Maria, de la pietat, del Paradís, de les Garses, dels Sants Màrtirs, els carrers de la Ramada, de la Riera, Gurb, Manlleu, sant Cristòfol, Fusina, Sant Pau, Santa Teresa i d’altres, oferien notables elements de lluïment. En aquest aspecte, Lluís Alemany afirmava que “els carrers i places de la ciutat bellament ornamentats segons l’estil de l’època i cada carrer o barri rivalitzà amb els seus veïns en originalitat i il·luminació, enginyant plàsticament diversos passos de la vida del sant, il·lustrats amb apropiades inscripcions i dècimes com era costum en aquells temps”.

 

Des d’aleshores, es va establir el 5 de juliol com la data que, any rere any, prendria un cert relleu en memòria del vigatà beatificat. De les festes populars, a part de les estrictament religioses, se’n feien càrrec els col·legis professionals i gremis que existien a Vic. Miquel dels Sants Salarich enumera els següents: Confraria del Roser de fadrins, alois (ferrers, manyans, forjadors, etc) curtidors, teixidors de llana, sastres, teixidors de lli, corders, carreters, barreters, mestres de casa, sabaters, mercers, aluders, pellaires  i fusters”. D’aquests en sorgia la Junta de comissionats del beat i dels gremis, amb prop d’una vintena de membres, que elegien uns procuradors que s’encarregaven d’organitzar els actes. A mitjan segle XIX, la formació va passar a anomenar-se, simplement, Junta de procuradors o Junta d’electors de Sant Miquel dels Sants formada per vuit o dotze representants dels gremis que assumien triaven als procuradors que assumien, directament, la preparació de les activitats, especialment de les religioses però ocasionalment, també, de les cíviques.

 

L’any 1862, amb motiu de la canonització, Vic va emprendre, de nou, unes celebracions de major relleu. Tot i que el 5 de juliol d’aquell any, quan ja s’havia fet efectiva la canonització, les festes van ser de tipus estrictament religiós, entre el 23 i 26 d’agost d’aquell any, la ciutat es va engalanar de nou amb motiu del seu fill sant.

 

L’11 de juliol es van establir  les diferents comissions formades per ciutadans de les corporacions de la ciutat. Posades d’acord amb la Junta de procuradors anual, cadascuna es van posar a treballar en la tasca encomanada. L’Ajuntament de Vic, en sessió del 26 de juliol, va encomanar la labor als mateixos representants que havien assistit a l’acte de canonització a Roma; l’1 d’agost, en una nova sessió, es va dissenyar el programa d’activitats en el qual no podia mancar el tradicional correbou a la plaça Major. Es va decidir, igualment, construir una nova parella de gegants i fer un monument a la plaça de la Constitució “consistent en una gran torre il·luminada amb tres o quatre mil gotets de colors” i sortejar 6 dots de 500 rals per a 6 noies “necessitades filles de la ciutat”.

 

Durant els quatre dies, els carrers i places de Vic van oferir un gran aspecte de lluïment i d’ornamentació. Les principals vies públiques eren guarnides per a l’ocasió amb domassos, llums  i altres elements decoratius. Miquel dels Sants Salarich  en detallava el transcurs de les activitats prenent per referència uns articles que havia publicat el periòdic El ausonense durant els mesos següents a la celebració:

 

”En els 23 temples de la ciutat les campanes repicaren a les 12 hores del dia 23, sortint de les Cases Consistorials la banda municipal acompanyada dels gegants, amb aquest motiu vestits de nou, i cap de Llúpia recorrent la ciutat anunciant el programa de le festes. A les sis de la tarda començaren els oficis religiosos que la ciutat dedicà al Sant, cantant-se Matines a la Catedral, per una nutrida orquestra de més de 30 professors, tots de la ciutat, acompanyada de la Capella del temple (...) Acabada la funció religiosa de la Catedral, a la plaça Major, es celebrà l’acte de lliurar dos mil coloms que els aficionats de Vich a la cria d’aquestes aus, afició tan arrelada a la ciutat, aconseguiren. La processó del diumenge resultà imponent, amb un seguici de més de 800 atxes. L’acompanyament dels diferents penons, fou notablement nodrit. En el que portava el governador en representació del Rei un nombrós seguici oficial, compost d’autoritats, ajuntaments veïns, militars, funcionaris oficials. Anava, ademés, acompanyat de gran número d’elements particulars. La presència de la gloriosa bandera, portada de Roma, i la relíquia de Sant Miquel, rarament passejada pels carrers, causaren un gran efecte d’emotivitat (...) La festa del dia 25 a l’església de la Casa Caritat fou a càrrec dels Procuradors (...) La del dia 26 ca córrer a càrrec de la Pia Unió de Sant Miquel...”.

 

L’any 1895, la fórmula organitzativa existent fins aleshores per a les festes anuals havia arribat a una certa saturació. Mariano de Rocafiguera assenyalava que la junta feia elecció dels procuradors però que aquests “no siempre se dignan aceptar el piadoso encargo”. Aleshores, la junta havia d’assumir de nou l’encàrrec. Aquesta, però, “no dispone de medios ni cuenta con ninguna clase de recursos propios. Las fiestas religiosas de San Miguel de los Santos han de resultar más modestas ó menos fastuosas y solemnes”. Rocafiguera augurava que la junta es dissoldria aquell mateix any i que les festes al sant vigatà corrien perill de desaparèixer. Davant aquest fet, el mateix autor es preguntava: “¿quién ha de cuidar de la organización y costeamiento de dichas fiestas? ¿Quién? Á nuestro humilde juicio, el Ayuntamiento”.

 

Davant aquesta circumstància, i com si fos la resposta al plany de Rocafiguera, l’any 1896 es va establir una nova organització. La Junta per tributar a Sant Miquel dels Sants els obsequis religiosos anyals va prendre el relleu tot comptant amb la presidència de l’alcalde de la ciutat “que per primera vegada entra a formar part en la organització de les festes[1]”. Altres representants provenien del bisbat, de la burgesia i d’institucions locals.

 

L’any 1920, es va crear l’Administració de sant Miquel dels Sants que, amb la presidència bicèfala formada pel bisbe de la diòcesi i per l’alcalde la ciutat i assessorats d’altres representats institucionals, va assumir la preparació de les festivitats.

 

Progressivament, les festes dedicades a sant Miquel dels Sants van prendre un major relleu fins esdevenir la major de les festes de la ciutat.

 

Bibliografia:

Alemany, Lluís. “Als dos-cents anys de la beatificació de Miquel Argemir”, Revista Vich, 1957 [s.p.]

Rocafiguera, Mariano de. “Fiestas religiosas de san Miguel de los Santos”, Fiestas en la ciudad de Vich, 1895  [s.p.]

Salarich, Miquel S. “Mostres de la devoció vigatana a Sant Miquel dels Sants”, Revista Vich, 1960 [s.p.]

Salarich, Miquel S. Relació de les festes celebrades a Vich amb motiu de la canonització de sant Miquel dels Sants els dies 23, 24, 25 i 26 d’agost de l’any 1862. Vic: Imprenta Ausetana, 1962, p. 12 i següents