DULIA

Web de Joan Arimany i Juventeny

Formació en línia sobre la figura de Sant Miquel dels Sants

gallery/SMS logo - copia

Els goigs

 

Els goigs són un element molt important per a la devoció a les ermites i santuaris catalans. Antoni Comas els definia de la següent forma: “Els goigs són un gènere poètic semipopular d’arrel medieval àmpliament conreat als Països Catalans fins a l’actualitat”. I afegia: “[...] són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor, de la Verge i dels sants, gairebé sempre sota una advocació concreta”. I afirmava: “Són, dincs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, com patronatges, processons, romiatges, captiris, novenes, septenaris, trisagis, celebracions sabatines, etc., i formen part, en certa manera, de la cerimònia” .

 

Se solen imprimir en fulls solts. A l’anvers es combinen els aspectes gràfics, la lletra i, en el darrer segle, també la partitura musical; també, darrerament, s’ha incorporat un apartat de notícia històrica on se sol recollir, al revers, un text amb referències retrospectives sobre l’origen i continuació del motiu que ha generat els goigs.

 

Es canten, generalment, al final de la cerimònia religiosa, la missa patronal. S’entonen després que el sacerdot ha narrat els aspectes més destacats del valor que suposa la devoció a la Mare de Déu, el sant o la santa, amb referències a la seva hagiografia. Els goigs recullen, amb altres però precises paraules, el fonament de la mateixa prèdica transmesa pel capellà: l’exemple moral a seguir, l’exercici de bon cristià i, també, referències que relacionen el lloc concret amb la presència de la figura religiosa. Així, els feligresos –antany sense saber llegir ni escriure en la seva majoria- interioritzaven les paraules pel simple mecanisme de repetició; el cant facilitava aquest fet a partir de melodies senzilles i fàcilment recordades.

 

Sant Miquel dels Sants ha tingut un bon nombre de goigs que li han estat dedicats, en castellà –per la seva vinculació biogràfica amb terres castellanes, especialment- i en català. La casa natalícia de Vic en té una bona col·lecció que poden admirar-se juntament amb d’altres elements populars que li han estat dedicats. Aquí en teniu uns bon exemples, recopilats per Nora Vela de Biblio Goigs i d’interpretats musicalment per Josep Capdevila d’Els Goigs d’Obaga, a qui agraeixo especialment la seva col·laboració.

 

Nota:

Comas, Antoni. Història de la literatura catalana.Barcelona; Sant Joan Despí: Ariel, 1981, v. 4, pp. 213 i ss.

gallery/MiquelSants 5vii-goigs
gallery/miqueldelssants 2 cel corona

Cliqueu damunt la imatge per escoltar la melodia

gallery/Fletxa