Les mides de la sabata de la Mare de Déu

 

De relíquies per contacte n’hi ha diversa tipologia. Tot i ser escasses, una d’aquestes eren les que reproduïen el perfil del peu, més viat la sabata, de la Mare de Déu. Diversos exemplars que es conserven porten, a l’interior del perímetre que delimitaria el perfil, un text semblant: “A l’interior del perímetre d’aquesta planta hi ha un escrit, en italià, que ens aproxima a la seva procedència sense, però, determinar-la: “Justa mesura del peu de la Santíssima Verge Mare de Déu, treta del seva veritable sabata, que es conserva amb molta devoció en un convent d’Espanya. El Papa Joan XXII va concedir 300 anys d'indulgència a qui besi tres vegades aquesta mesura i resi tres Avemaries, les que van ser confirmades pel papa Climent VIII, l'any de la nostra redempció de 1603. Aquestes indulgències no tenint prescripció de nombre es poden guanyar totes les vegades al dia que desitgin els devots de la Santíssima Mare de Déu. Es pot també aplicar per les ànimes del Purgatori. És permès per a major glòria de la Reina del Cel i de la terra, treure d'aquesta mesura altres semblants a ella les quals totes tenen les mateixes indulgències. Maria Mare de la Gràcia, prega per nosaltres”. Sense moltes variacions, hi ha tres tipus d’aquestes anomenades relíquies: les que diuen que és la reproducció fidel de la silueta de la sabata conservada en “un convent d’Espanya”, les que esmenten “un convent de Loreto” i, fins i tot les que s’atribueixen a “un [...] desierto de Cordoba “. Aquest darrer emplaçament podria fer referència al monestir del Desierto de San Juan Bautista, fundat pels carmelites descalços, el 2 de enero de 1598; el de Loreto, sens dubte, a la Basílica italiana, fundada per frares de l’orde franciscà, el 25 de Agosto del año 1525; i la primera referència “en un convent d’Espanya” podria estar relacionada amb qualsevol dels dos amb el monestir català de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, fundat l’any 1166 per l’orde dels premonstratesos situat a la comarca de la Noguera. Havia estat en aquest monestir català on, precisament es guardava una sabata atribuïda a la Mare de Déu. D’aquesta relíquia, precisament, la comunitat en dibuixava el contorn i en venien l’estampa que tenia fama de miraclera.

Del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera a Torelló (Osona). Aquesta, a diferència de les anteriors, a l’anvers conté el dibuix d’un peu, amb els corresponents cinc dits, escapçat pel turmell, on s’hi llegeix “Verge de Rocaprevera: En tot treball empareu al qui adora vostra peu ab una fe verdadera”. Al revers (la planta) hi ha representada una serp cargolada a la zona dels dits i una lluna minvant al taló. El text escrit en aquesta banda conté les següents paraules: “Amb pia veneració, beso vostra planta bella, roca forta on s’estavella, la testa del vil dragó. Roca sou de salvació, de l’home a l’últim instant, roca que el cel va escalant, roca contra impietat mur, roca contra el vici impur, Verge de Roca-Prebera”. A principi del segle XX encara es venia aquesta estampa que, de portar-la, comportava guanyar 40 dies d’indulgència concedits pel bisbe de Barcelona Pedro Martínez de San Martin que va ser prelat entre 1833 i 1849. Aquest curiós gravat estava associat a les propietats que tenia la invocació de la Mare de Déu de Rocaprevera sobre el mal de peus. La seva adquisició, i especialment, dur-la al calçat suposava guarir-se de mal i, a més de no patir cansament; per aquest motiu el duien els grans caminadors i corredors.

Les mides representen un model específic de relíquies i nou format de devoció ja que són sagrades pel fet de reproduir les sabates de la Mare de Déu, suposades relíquies autèntiques. Se’ls ha atribuït el fet de situar-se a mig camí de les veritables relíquies de sants i de les medalles o estampes que, sense haver-se considerat pròpiament relíquies, també reprodueixen una imatge sacra.

gallery/peus mdd total
gallery/peus mdd total - copia