Alguna editorial s’anima? Nou projecte a desenvolupar... “Les relíquies venerades pel cristianisme a Catalunya”

 

La devoció a les relíquies de sants és un aspecte propi de la religió catòlica amb molt segles d’existència. La seva constant presència entre la col·lectivitat devota, però, han arribat a convertir aquests elements inserits en el seu imaginari popular. La notable influència que han exercit aquestes relíquies han esdevingut símbols i referents de la comunitat que depassa àmpliament l’atribució estrictament pietosa.

 

Per aquestes raons, l’existència de les relíquies de sants formen part de la història però també de les llegendes i de les narracions fabuloses que omplien vetllades i reunions familiars: des de l’arribada i acolliment de les mateixes, envoltades de fets furtius a intercanvis diplomàtics de primer nivell passant troballes indicades per meravellosos senyals.

 

La notable difusió d’aquestes restes sacres va tenir diferents fases: a l’antiguitat tardana, els sepulcres o llocs de martiri dels sants eren centres d’atracció de fidels; a l’alta edat mitjana, les consagracions de les esglésies, que majoritàriament esdevindrien centres parroquials, es van consagrar amb el dipòsit de lipsanoteques als altars; en aquesta època, les catedrals i els monestirs es procuren la possessió de “cossos” sants –en algun casos d’origen oriental conduïts per les croades- per acollir els romeus que s’hi apropaven a la recerca de miracles, així com convertir-los en lloc de certa autoritat eclesiàstica; en la religiositat barroca, amb el redescobriment de les catacumbes romanes, proporciona una decidida empenta a la veneració i no resta gairebé cap temple que no s’honori d’oferir-les als seus feligresos.

 

A ulls dels gruix d’analfabets fervorosos crèduls la veritable imatge que s’emportaven eren els relats que es recitaven o cantaven en forma de goigs o la forma física dels reliquiaris de més o menys qualitat artística.

 

En els darrers segles, especialment a causa dels conflictes bèl·lics, moltes relíquies desapareixen així com els reliquiaris que les acollien. Aquesta pèrdua va comportat la progressiva disminució del culte; en alguns casos puntuals, però, amb recuperació tenyida de cops de sort o de minucioses recerques.

 

“Les relíquies venerades pel cristianisme a Catalunya” conté història del país, llegendari, art i patrimoni, etnografia i religiositat popular.

 

Si us interessa, contacteu: joanarimanyjuventeny@gmail.com