Els reliquiaris antropomorfes

 

Una varietat dels reliquiaris d’arqueta va apostar pels reliquiaris antropomorfes. Es tractava de representar de forma artístics, amb materials més o menys preciosos, la part corpòria del sant o santa d’on havia sorgit la relíquia. Així, si es tractava del crani, es modelava un bust –femení o masculí- amb bona dosi imaginativa de l’artista, un braç, un peu, o altre membre. Un element afegir, però de gran efecte, era una o diverses finestres disposades en llocs clau, que permetien veure l’interior –la relíquia- a través d’un vidre o obrint una porta de petites dimensions.

 

La primera referència documental a Catalunya sobre un receptacle antropomorf per contenir relíquies i disposar-les a la veneració directa dels fidels sembla constar en l’inventari del tresor de Ripoll, datat de l’any 1008. Entre els elements que hi consten, hi ha diverses monedes d’or destinades a cobrir el cap de sant Eudald.(1)

 

Ocasionalment, com en el cas de de sant Eudald de Ripoll, el bust existent es va adoptar a una arqueta de nova fabricació, el 1670; o com en el cas de sant Patllari de Camprodon, el reliquiari antropomorf en forma de bust va ser un complement a l’arca gòtica preexistent.

 

Notes:

1 Junyent, Eduard. Diplomatari i escrits literaris de l’abat-bisbe Oliba. Barcelona, 1992, p. 44

gallery/dsc06216
gallery/dsc07091
gallery/dsc07088
gallery/2010 07 22 segon aplec goigistic_0127
gallery/2010 07 22 segon aplec goigistic_0108

Bust de sant Patllari de Camprodon

al costat de l'arca

Bust de sant Eudald de Ripoll i finestra al pit que permet veure les relíquies

Bust de santa Calamanda de Calaf i finestra que permet veure les relíquies a la part superior, sota la corona

gallery/viatge pel vallespir i ceret 5 i 6 d'agost 2007 003

Busts de Santa Justa i Santa Rufina a

l'església parroquial de de Prats de Molló