Les relíquies de sant Antoni Maria Claret

 

El sepulcre amb el cos de sant Antoni Maria Claret es troba al temple que li és dedicat a la ciutat de Vic i que ocupa l’espai que, abans de la Guerra Civil, ocupava l’antic convent de la Mercè i on van establir-se els missioners claretians el 1849 amb la congregació recentment creada.

L’actual edifici, projectat per l’arquitecte Josep Mª Ribas i Casas i acabat el 1970 acull una cripta on, en lloc preeminent, es pot veure el sepulcre del sant, obra de l’artista gironí Domènec Fita, realitzat en elaborada marqueteria i inspirat en el barroc romà. Les restes de Claret s’hi van dipositar un cop acabat el temple però el sepulcre ocupa el lloc actual des de mitjan 1999. Un vidre glaçat permet entreveure les despulles.

A la tomba s’hi poden veure diferents símbols i  lemes propis dels claretians com el nom de la Congregació Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), l’escut amb el Cor de Maria travessat, amb  les ales de sant Miquel  arcàngel i el lema “La caritat de Crist ens urgeix”, presa de la segona carta de sant Pau als Corintis. Hi consten, també, les tres condiciona del sant: bisbe, missioner i fundador.

 

 

La gran divulgació de les relíquies del sant

 

El venerat  Antoni Maria Claret és un dels sants amb major divulgació de les seves relíquies, la gran majoria ex indumentis i de les considerades de “tercera classe”.

La nombrosa impressió de targetes amb la seva imatge a l’anvers i una oració al revers, amb diversos dissenys, procurava promocionar la seva figura i impulsar la seva causa de canonització. Igualment, es va fer amb diferents suports d’ús individual, ja fossin medalles o creus.

L’objectiu de tota aquesta distribució era la confirmació d’un miracle, produït després de reclamar la seva intercessió. Així, la presència física d’una relíquia del sant procurava ser un vehicle adequat per dirigir les pregàries dirigides al sant en presència d’aquests elements. Cada targeta, medalla o creu, esdevenia, en si mateixes un reliquiari.

Els claretians, com totes les congregacions, es delien per veure el seu fundador entre els sants. Aquesta generosa producció és un clar indici d’aquest fet.

Finalment, Claret fou beatificat el 25 de febrer de 1934 per Pius XI i canonitzat el 7 de maig de 1950 per Pius XII.

Durant la dècada de 1940 la imatge escultòrica de sant Antoni Maria Claret es va fer present en moltes esglésies, especialment d’aquelles poblacions amb indústria tèxtil pel fet que va ser considerat sant patró d’aquest sector econòmic. Durant uns anys, la seva festivitat va ser una de les més destacades del calendari ja que tots els obrers del sector la celebraven amb diversitat d’actes, religiosos i lúdics.

Hagiografia de sant Antoni Maria Claret

Nascut el 23 de desembre de 1807 a Sallent. Antoni Maria Claret i Clarà fou el cinquè d’onze germans dels quals cinc van morir a curta edat. Era fill d’una família que regentava una fàbrica de filats i teixits de cotó on va treballar.

El 1824 es va desplaçar a Barcelona amb lai intenció de perfeccionar els estudis de producció tèxtil combinant la feina a una fàbrica amb classes tècniques a la Llotja. Poc després, va orientar la seva vida a la vocació religiosa iniciant els estudis de filosofia i teologia al seminari de Vic. El 1835 va ser ordenat sacerdot i va exercir a Sallent. 

El 1839, va viatjar a Roma per ingressar a la Companyia de Jesús però una malaltia el va fer tornar a Catalunya. Entre 1840 i 1843, va fer la funció de rector a les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló. Després de rebre el títol de missioner apostòlic per la Santa Seu, es va dedicar a formar un grup de religiosos anomenat Germandat Apostòlica. El 1848 va fundar  una editorial Llibreria religiosa on publica diverses obres de caràcter pietós i pastoral. Poc després, va ser acusat de col·laboració amb  els carlistes i va marxar a Canàries. El 16 de juliol de 1849, de nou en terres catalanes i concretament a Vic, va fundar la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, coneguts com a claretians. El 1850 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba on, el 1856, va patir un atemptat del qual va sortir il·lès, es va enfrontar a les autoritats locals i torna a Catalunya. A partir de 1857, durant 12 anys, va residir a Madrid exercint de confessor de la reina Isabel II. El 1860 va ser nomenat arquebisbe de Trajanòpolis mentre exercia la presidència del monestir de l’Escorial. El 1868, va acompanyar Isabel II al seu exili francès destronada per la revolució que va iniciar el Sexenni Democràtic o Revolucionari. El 1870 va assistir al concili Vaticà I a Roma. Posteriorment, es va establir a Prada de Conflent  on va passar els seus darrers dies al monestir cistercenc de Fontfreda, proper a Narbona; hi va morir el 24 d’octubre de 1870.

Quan va morir, la comunitat claretiana ja estava formada per 84 religiosos i s’havien fundat 6 cases en diverses ciutats catalanes i espanyoles. També, els claretians, tenien presència a Prada de Conflent, a Alger i a Santiago de Xile.

gallery/dsc00309
gallery/vic 20 setembre 2008 016
gallery/dsc00330
gallery/dsc00318
gallery/2
gallery/1
gallery/dsc01682