Les relíquies de sant Celdoni i sant Ermenter a Catalunya

 

Celdoni i Ermenter són, segons les fonts documentals, dos sants autèntics. Alexandre Olivar (1) esmentava que els dos van ser màrtirs sota Dioclecià. El poeta Prudenci els va dedicar un himne que comença dient:

Escrits són al cel els noms de dos màrtirs, que el Crist hi gravà amb lletres d’or; escrits en caràcters de sang, els ha transmesos també a la terra (2)”.

Els seus cossos guardats a la seva ciutat de martiri, Calahorra, sembla que van ser traslladats al monestir de Leyre al Pirineu navarrès fugint de la invasió sarraïna. José C.. Miralles (3), en estudiar el culte als dos sants, fa un recorregut pels diferents llocs on es va estendre la devoció i, especialment, la presència de les seves relíquies i esmenta que a l’alta edat mitjana “la difusió del culte als màrtirs segueix creixent i estenent-se per diverses zones del nord d’Espanya” i constata que des de l’any 986 hi ha constància documental de l’església de Sant Celoni a Cellers però afirma desconèixer si aleshores ja hi havia arribat les relíquies dels màrtirs o si ho van fer després. Apunta, però, que “alguns autors sostenen que, poc després de ser traslladats els seus cossos a Leyre davant la invasió dels àrabs, van sr portats a Cellers per considerar-lo un lloc més segur”.

 


De Cellers cap a Cardona


Efectivament, Antoni Pladevall, en parlar de la zona de Cellers (Solsonès) a Catalunya romànica, apunta que el mateix nom “és interpretat per alguns, com a lloc de ‘cel·les’ o nuclis eremítics” i que aquest fet “ha fet suposar que des del segle X, com a mínim, hi devia haver aquí un nucli d’eremitisme o de tipus monacal, sense una clara definició jurídica, entorn de l’església” i afirma que, en aquest edifici s’hi guardaven les relíquies del sant Celdoni i sant Ermenter “que una llegenda o tradició, recollida per J. Serra i Vilaró, creu que varen dipositar aquí uns cristians que fugien de la invasió àrab de Calahorra (4)”. Realment, les relíquies dels màrtirs van ser venerades al monestir benedictí situat al municipi de Llanera del Solsonès, fins al 1399.

 

El trasllat d’aquests cossos sagrats a Cardona van tenir lloc en una situació de rivalitat entre nobles que la tradició popular ha acabat envoltant de llegenda. Joan Amades (5) esmenta que a Cellers terra de la baronia de Pinós, les relíquies “gaudien de gran fama de remeieres”. Quan el duc Ramon Folch de Cardona es va posar malalt les va invocar i va recuperar molt aviat la salut. És així com, diu Amades, “per demostrar als sants el seu agraïment, volgué honorar-los en l’església del seu castell, i una nit, seguit de molta de la seva gent, va presentar-se a Cellers i va robar els cossos sants furtivament. Els que intervenien en el fet van fugir cames ajudeu-me, fins arribar a terrers de fora de la baronia, i un cop allí, que ja no podien témer res de Pinós, van organitzar una processó, molt solemne, a la qual van assistir nombrosos prohoms, que van conduir i acompanyar els cossos sants fins a Cardona”. L’insigne folklorista recorda que “tot això va passar durant el pontificat del papa Lluna, Benet XIII, amic conegut de Folch de Cardona, a qui va absoldre del pecat del furt”.

 

Del seguici organitzat per rebre aquestes relíquies obtingudes furtivament, fet del qual el mateix Amades diu que unes variants del relat parlen de venda o cessió de les relíquies dels Pinós als Cardona, hi ha constància documental. D’aquest text es desprèn que l’esdeveniment va adquirir un relleu especial en la història de Cardona. A la “Relació de com s’efectuà el trasllat des de Sellers a Cardona de les relíquies dels “Cossos Sants” (6) i de les dignitats i demés persones que les acompanyaren” es fa la següent descripció:
 

Los Nobles y Excelens Senyors, lo Compte de Cardona Dn. Juan Ramon de Cardona, Admirant del Rey Martí d’Aragó; lo qual tractà, ab lo Sr. De Sallers, Dn. Ramon de Pinós (que a les hores tenía y posehía la vall de Sallers, en fou del sobredit Compte de Cardona) y ab los de Cardons de que los Cossos dels sobredits Sants para més honra de Déu y dells y per més augmen de la devoció dels fiels Christians, fossen aportats ab gran veneració, a la Iglésia Parroquial e S. Miquel de Cardona...

El fet va tenir lloc el 19 d’octubre de 1399 i les relíquies van ser dipositades a l’altar de major de l’església de Sant Miquel de Cardona per passar, posteriorment, a la cripta que s’hi va construir.

Notes:

1 Olivar, Alexandre. “Ermenter” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 10, p. 80
2 Prudenci. Llibre de les Corones. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984, v. 1, p. 45
3 Miralles Maldonado, J.C. “Naturaleza y difusión del culto a los mártires calagurritanos Emeterio y Celedonio”, Kalakorikos: Revista para el estudio, defensa, protección y divulgación del patrimonio histórico, artístico y cultural de Calahorra y su entorno, n. 5, any 2000, pags. 217-236
4 Pladevall, Antoni. “Sant Celoni (o Celdoni) i Sant Ermenter de Cellers”. Dins: Catalunya romànica: El Bages. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1992, v. 13, p. 142
5 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 1, p. 873
6 Vegeu el text complert en l’edició que es va fer acompanyant els goigs: Rovira Badies, Ramon. Goigs als gloriosos sants màrtirs Celdoni i Ermenter : dels quals se'n veneren les relíquies a la Vila de Cardona i Comarca / text: Ramon Rovira Badies ; música i harmonització del Rnd. Dr. Ricard Penina ; transcrita per Mn. Josep Casafont ; [nota històrica], P. Salvador Pons. [1] f. plegat ([4] f.) : il., música; 32 cm Barcelona : [Torrell de Reus?], 1973 (Impr. Altés). Díptic amb, a la portada, els Goigs amb la imatge dels Sants, orla tipogràfica i text a tres columnes. A les pàgines interiors hi ha la nota històrica

gallery/estampa
gallery/dsc00171
gallery/dsc00183
gallery/dsc00189
gallery/dsc08039