Relíquies de sant Enric d’Ossó

 

Enric d'Ossó i Cervelló (16 d’octubre de 1840, Vinebre - † 27 de gener de 1896, Gilet, País Valencià) va ser el tercer fill d’una família d’agricultors benestants. Des de la infància que volia ser mestre però la seva mare pretenia que fos sacerdot, mentre que el seu pare el va dirigir cap a l’ofici de comerciant i botiguer. Després dels primers estudis a la seva població natal, va ser enviat a Quinto de Ebro, on un familiar tenia una botiga per fer d’aprenent. Allí va emmalaltir greument fins al punt que va rebre la Primera Comunió per viàtic. Quan va recuperar la salut, va anar a Reus per continuar amb l’ofici.

 

Orfe de mare als catorze anys, va decidir emprendre la vida religiosa sense permís patern. Es va dirigir a Montserrat on el va localitzar el seu germà, que el va fer retornar a Vinebre. Finalment, va rebre el permís del seu pare per iniciar formació eclesiàstica.

 

Al seminari de Tortosa va adquirir els coneixements en llengua llatina i humanitats que va completar amb estudis de filosofia i teologia als seminaris de Barcelona i, de nou, Tortosa. L’any 1867 va ser ordenat sacerdot i va celebrar la seva primera missa a Montserrat.

 

Després del període revolucionari de 1868, va rebre l’encàrrec d’organitzar la formació de la catequesi i de catequistes del bisbat de Tortosa. Aleshores va fundar diverses associacions que procuraven l’ensenyament religiós i catequístic: el 1870, la Pia Associació de la Puríssima Concepció dirigida als joves pagesos; el 1873, l’associació de Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús, destinada a aprofundir en l’oració individual de les seves integrants; el 1876, la secció infantil Rebañito del Niño Jesús i la Germandat Josefina per a homes. La seva aportació en l’àmbit pedagògic va ser notable i estava pensada per a la infància i, especialment, per a les dones.

 

Va publicar diverses obres, com La guía práctica del catequista, Meditaciones para niños Un cuarto de hora de oración, entre d’altres. També va escriure textos amb contingut didàctic per a l’ensenyament i publicacions periòdiques com El amigo del pueblo, que va abandonar per manament governamental, i la revista mensual Santa Teresa de Jesús que va dirigir durant 24 anys.

 

El 23 de juny de 1876 va fundar la Congregació de Germanes de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, dirigida a la formació religiosa i professional de noies i, més endavant, de nois. En vida del fundador, la congregació estava estesa per Espanya, Portugal, nord d’Àfrica i Amèrica.

 

A Barcelona, el 1888, va establir la casa mare de les teresianes i va encarregar la construcció de l’edifici a l’arquitecte Antoni Gaudí.

 

Va passar els darrers dies de la seva vida retirat. La mort li va arribar al convent valencià de l’orde franciscà de Sancti Spiritu de Gilet, on s’havia retirat per dedicar-se a l’oració.

 

La festivitat de sant Enric d’Ossó és el 27 de gener. El papa Joan Pau II el va beatificar el 14 d’octubre de 1979 i el va canonitzar el 16 de juny de 1993. És considerat copatró de la vila de Vinebre i patró dels catequistes espanyols.

 

La casa natal del sant es troba al nucli urbà de Vinebre, al final del carrer Major, coneguda com Ca Don Jaume del Cantó. Es tracta d’un edifici amb quatre plantes que té accés a dos carrers. Fins a la Guerra Civil era habitatge i escola, fundada pel mateix sant, i posteriorment es va restaurar convertint-la en un museu on es conserven algunes peces del mobiliari original, i que serveix de record a la personalitat i a la labor pedagògica del sant.

gallery/dsc01970
gallery/cci21012019
gallery/20190121_144128
gallery/enric-dossocc81-27i-goigs-xx