Les relíquies de sant Galderic a Sant Pau del Camp de Barcelona

 

El 16 d’octubre de 2013, l’antic monestir de Sant Pau del Camp va acollit de nou, com ho havia fet temps enrere, unes relíquies de sant Galderic. 

Després de la benvinguda que Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, va adreçar als assistents, es va fer la deguda col·locació i veneració de la relíquia del sant, cedida pel bisbat d’Elna-Perpinyà. Posteriorment es va celebrar una missa finalitzada amb el cant dels goigs dedicats al considerat, actualment, patró dels pagesos catalans.

Sant Galderic era venerat amb especial devoció al monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (Conflent). El cenobi va esdevenir, per aquest motiu, un santuari i punt de recepció de pelegrinatge. Els monjos les havien obtingut el 1014 mitjançant un robatori pietós. 

Part de les restes de sant Galderic que hi havia a Sant Martí del Canigó van ser dipositades al monestir, també de l’orde benedictí, de Sant Pau del Camp de Barcelona. Hi van ser portades l’any 1654, arran de la precària situació esdevinguda a les terres nord pirinenques per la Guerra dels Segadors i van desaparèixer per la Setmana Tràgica de 1909.

 

 

Breu hagiografia de sant Galderic

 

La tradició esmenta que Galderic va néixer a l’entorn de l’any 830, a Vievila, Llenguadoc (Occitània), de família pagesa, i que es dedicava a conrear la terra prop de la seva població d’origen. Antoni Vicent Domènech diu que era cristià de moltes virtuts, ple de paciència i misericòrdia i beneït per la gràcia de Déu. Aquestes qualitats li transferien la capacitat d’obrar miracles com el dia en què estava dedicat a batre el blat i amenaçava una forta tempesta; Galderic es va posar a resar i es van retirar els núvols damunt seu mentre al voltant començava a caure un abundós aiguat. Igualment se li atribueix el fet miraculós de travessar un riu sense mullar-se. Va morir l’any 900 envoltat d’una fama de santedat i sense haver exercit activitat eclesiàstica tradicionalment ha estat considerat sant.

Generalment, se’l presenta amb vestit de pagès, amb cinturó cenyint i faldó curt. L’acompanya una pala rudimentària de fusta que subjecta amb una mà i unes espigues de blat amb l’altra.

És considerat patró de la ciutat de Perpinyà. També ho és de la pagesia de la Catalunya Vella (i no pas de tots els pagesos catalans) i dels hortolans de les hortes de Sant Pau de Barcelona. La pagesia rossellonesa el recordava, especialment, en temps de sequera quan les relíquies eren conduïdes, en processó, fins al mar.

gallery/galderic ex ossis st.pau camp 2 (2) - copia
gallery/galderic 2013
gallery/2010 07 13 bcn_0144
gallery/2010 07 13 bcn_0143
gallery/2010 07 13 bcn_0146