Sant Pere Orsèol

 

Nascut d’origen noble (928, Venècia - Vèneto), va participar en una revolta contra el senyor de Venècia i l’any 976 va ocupar el títol de dux de Venècia.

Després de dos anys de bon govern i de reconstrucció de la ciutat de Venècia, es va trobar superat pels esdeveniments del moment. Aleshores, Orsèol va conèixer dues personalitats que van influir en el seu futur: Romuland, que més endavant fundaria l’orde dels camaldulencs, i fra Garí, abat de Sant Miquel de Cuixà, que estava de viatge a Roma. Els dos li van aconsellar abandonar aquella vida i dedicar-se a l’exercici l’espiritual. I una nit, d’amagat, el dux i altres venecians van fugir cap al monestir pirinenc.

A Sant Miquel de Cuixà, hi va fer el noviciat per fer-se monjo benedictí. Més tard, va exercir de sagristà i custodi. La vida monacal del grup venecià, segons Raimon Abadal, va interessar a la noblesa del país. Per això va establir vincles d’amistat amb destacades personalitats entre les quals el comte Oliba Cabreta. Finalment, es va retirar del monestir per fer d’eremita en una cova de l’entorn, fins a la seva mort.

Inicialment, Pere Orsèol va ser enterrat al claustre del monestir, prop de la porta lateral de l’església. Segons la Vita del glorioso prencipe S. Pietro Orseolo, passat cert temps, alguns monjos del monestir van percebre unes lluminàries que sorgien de la seva tomba i quest fet va ser tingut, com d’altres, per indicadors de la seva santedat.

El gest d’Oliba vers el monjo Pere Orsèol va tenir lloc una trentena d’anys després de la defunció del dux venecià. El text que en recorda el fet és, en paraules d’Anselm M. Albareda, de gran interès: “[...] fins per la història del procés de canonització a l’edat mitjana”. Ramon d’Abadal va recollir les paraules de l’anomenat Anònim de Cuixà amb les quals relatava la cerimònia:

Venint Oliba al lloc per ell sempre tan estimat de Cuixà, tingué, ensems que altres frares, la revelació de fer traslladar el venerable cos de Pere, duc de Venècia i de Dalmàcia, a dintre el gremi de l’església. Cridà, aleshores tot el poble d’aquella regió i processionalment, amb tota la solemnitat del culte diví, féu la translació del seu cos al sepulcre on avui reposa; lloc en el qual s’han mostrat molts miracles de Déu

Les restes del nou sant van ser traslladades a l’interior de l’església, al costat de l’altar major, on foren venerades. La data d’aquesta cerimònia no és clara; per Eduard Junyent,  la més probable seria la de 1035.

Actualment la seva  festa se celebra 10 de gener i així consta en el Martirologi romà; en algun moment s’havia festejat el dia 14 del mateix mes. És considerat patró de Venècia, ciutat del Vèneto italià. La canonització oficial va arribar-li l’any 1731 de la mà del papa Climent XII.

gallery/pereorseolo 10i-goigs - copia
gallery/pereorseolo 10i-goigs