sants tradicionals 

Relíquies de sant Salvador d’Horta, el 'taumaturg' de Catalunya

 

Salvador Pladevall i Bien (1520, Santa Coloma de Farnés - † 18 de març de 1567, Càller, Sardenya – Itàlia) va néixer a l’Hospital de la capital de la comarca de la Selva on servien els seus pares. L’any 1534, en quedar orfe, es va desplaçar a Barcelona per aprendre l’ofici de sabater. El 1540 va ingressar al convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat com a frare llec fent d’ajudant de cuiner. Hi va professar dos anys després.

 

A Tortosa, on havia estat destinat l’any 1544, va començar a mostrar habilitats curatives extraordinàries, considerades miraculoses. Desenvolupava tasques de porter i distribuïa els donatius que rebia el convent entre els pobres de la ciutat. La seva fama es va estendre. Es va convertir en una molèstia i pertorbació per a la comunitat de frares i, per aquest motiu va moure’s per diferents convents. Al de Santa Maria dels Àngels d’Horta de Sant Joan, hi va estar prop de deu anys i va prendre el nom Horta que sempre el va acompanyar.

La seva situació i activitat era incompresa per les autoritats i el 1560 fins a ser sotmès a un procés inquisitorial. Finalment, el 1565, va viatjar al convent de Càller a l’illa de Sardenya. Dos anys després, hi va morir conservant el renom d’home excepcional i d’on provenen les seves relíquies.

 

La seva festivitat és celebrada el 18 de març. El papa Climent XI el va beatificar, el 29 de gener de 1711, i canonitzat per Pius XI el 17 d’abril de 1938. És considerat patró de la província franciscana de Catalunya, copatró de la població d’Horta de Sant Joan, de les persones mudes, dels aprenents de sabater i dels aprenents de dependent de botiga.

 

La fama de miracler, que el va acompanyar tota la seva vida, el va fer considerar el taumaturg de Catalunya.

 

 

La font osonenca

 

El folklorista Joan Amades va recollir, al seu Costumari català, les llegendes que associaven el sant català amb algunes fonts. En el seu transitar pels camins del país, juntament amb el beat Dalmau Moner, hauria caigut defallit a causa de la necessitat de beure. En els llocs de màxima dificultat, Salvador hauria picat la roca amb el palmell de la mà i, d’aquell lloc, n’hauria brollat el líquid transparent.

 

Una d’aquestes fonts la situa entre les Mallorquines i Santa Coloma de Farnés però en col·loca una altra a Osona, al terme de les Masies de Roda: “Vora el Còdol Dret, en el terme de Roda de Ter, hi ha una altra font també de ‘Sant Salvador’, de la qual es conta la mateixa tradició. En record del miracle, allí a la vora fou aixecada una capelleta...”

gallery/2009 05 10 aplec sant salvador de còdol 001
gallery/img-20190125-wa0001

Sigui més certa o més imaginària, la devoció a la masia d’El Sangles Vell (en terreny de la qual hi ha la font i la capella esmentades) per sant Salvador d’Horta és ben antiga i arrelada com demostren uns goigs impresos el 1845.

gallery/si
gallery/s2
gallery/s3
gallery/sin título
gallery/s4