Navarcles venera les relíquies de sant Valentí, que es retroben 75 anys després

 

La devoció actual a sant Valentí és ben viva a la població bagenca de Navarcles. La missa principal de la seva Festa Major, el 14 de febrer, volta a l’entorn de reliquiari d’estil plateresc i les poques restes que es conserven del sant després de passar diverses “aventures”. Avui, com els darrers 75 anys, Navarcles ha dedicat una de les seves cerimònies més significades amb la veneració a la relíquies de sant Valentí amb la besada dels fidels mentre es canta l’Himne de Sant Valentí, amb lletra de Mn. Bernat Fargas i música de Mn. Pere Soler.

 

 

De Sant Benet de Bages a Navarcles

 

Les relíquies de sant Valentí es trobaven al monestir de Sant Benet de Bages des del segle X. Aquest era el centre de la devoció que es va escampar per tota la comarca. Després d’un incendi al monestir, l’any 1633, que va malmetre l’arqueta on hi havia preservades les relíquies, els monjos van resoldre fer-ne una de nova. El 1776 es va encarregar una nova aquesta que, amb les restauracions necessàries, especialment després de la Guerra Civil de 1936-1939, encara es conserva. Valentí Girbau la descriu acuradament: “D’estil plateresc, té la fesomia dels ossaris gòtics, acabament a quatre vessants i aquestes mides: 49 cm de llargada, 25 cm d’amplada i 44 cm d’alçada.”

 

La devoció navarclina per sant Valentí era prou arrelada. El mateix autor ens ho indica: “Les relíquies de sant Valentí , si bé eren custodiades a Sant Benet, eren sentides com a pròpies pels navarclins, i invocades en diferents moments de les seves vides”. I en dóna dos exemples: “Sant Valentí era invocat en temps d’eixut per concedir la pluja” i que “una altra invocació era reclamar una bona parla. Criatures amb parlar dificultós eren portades a besar l’urna després de donar tres voltes a l’altar tot resant unes pregàries adients. També hi confiaven les donzelles per poder contreure matrimoni.. Així mateix recorda que. “A la parròquia de Navarcles hi havia ja al segle XVII una administració dedicada a sant Valentí, amb llibre de comptes on s’enregistraven els molts donatius que es recaptaven destinats a actes de culte en honor del sant.”

 

El 2 de febrer de 1690, el bisbe de Vic Antoni Pascual va autoritzar que el batlle i jurats de Navarcles poguessin considerar, de ple dret, sant Valentí com a patró.

 

La desamortització de 1835 va comportar l’abandonament del monestir de Sant Benet per part dels monjos que l’habitaven. “L’abat Fr. Bernat Garrich –segueix dient Girbau- confià l’urna al rector de Sant Fruitós [de Bages]. Mn. Ponç Torras que la va ocultar a les golfes de la rectoria.” Pocs anys més tard, el 1848, “[...] l’abat Garrich, davant la inquietud que li manifestà el rector de Sant Fruitós, va concedir la custòdia de l’urna –sense canviar-la de lloc- al sacerdot navarclí resident a Sant Fruitós, Vicenç Casajoana”. L’any 1854, però, la situació política del país va comportar la decisió de traslladar el reliquiari a Navarcles, en casa d’un germà del sacerdot Casajoana, on va restar deu anys oculta dins una caixa de fusta.

 

Abans de morir, l’abat Garrich va manifestar que era partidari de retornar les relíquies a la veneració pública, si es comptava amb l’autorització del bisbe. Així, el 1863, el bisbe de Vic Joan Jose Castañer, va concedir en data del 9 de novembre de 1863 aquest dret al rector de la parròquia de Navarcles, Mn. Víctor Massanés, als obrers de la mateixa i a l’ajuntament de la població. Les relíquies van fer reaparició pública el 13 de febrer de 1863 amb una gran rebuda.

El saqueig de l’església de Navarcles, a l’inici de la Guerra Civil va fer perillar el futur de l’arqueta. Les relíquies van ser profanades i perdudes però el reliquiari, sortosament, va anar a parar al Museu Episcopal de Vic. Aleshores, després de diferents gestions amb el mateix bisbe Joan Perelló van permetre el retorn a Navarcles.

 

La situació posterior a la Guerra Civil era ben explicada en un article al periòdic Tinet de 1959: “Vuit anys varen transcórrer sense poder venerar la urna del nostre Patró, fins que el senyor Rector, de tan bon record, apreciat i volgut encara pels navarclins, en Mossèn Àngel Sanjust Llordella, al fer-se càrrec de la parròquia, unes de les primeres coses que féu va ésser preocupar-se de les relíquies, i gràcies als seus esforços i als de Mossèn Miguel Cura, localitzaren nostra urna en el Museu d’Art Religiós de Vich; grans foren els treballs per poder-la arrancar d’allí, fins que una comissió de devots i aimants del Sant i de Navarcles tingueren una audiència amb el Bisbe Dr. Joan Perelló i Pou i aquest l’entregà. Ja teníem la urna mig destroçada i sense la més petita relíquia; aleshores la família Plans de de Sant Esteve es desprengueren generosament d’un tros de les seves relíquies, que prepararen generosament en el palau Episcopal de Vic, i això és el que tenim avui del cos del Sant.”

 

Després d’una acurada restauració, amb la participació de diferents artistes, el reliquiari va reaparèixer a la vida pública entre els seus fidels: “Tenim doncs ja com en la tarda del 14 de febrer de 1944 [fa justament 75 anys], l’urna fou altra volta solemnement passejada per tots els carrers i places de Navarcles amb l’entusiasme dels recurrents...”

 

 

Les relíquies es retroben 75 anys després

 

Valentí Girbau segueix explicant aquests anys delicats per a la devoció a sant Valentí: “La manca de les relíquies es resolgué amb la donació que van fer els propietaris de la masia de Sant Esteve de la meitat de la relíquia de sant Valentí que guardaven a la seva capella. Amb tota seguretat la relíquia de sant Valentí havia arribat a Sant Esteve [de Talamanca] el 1776, moment en què es va fer un reconeixement del contingut de l’arqueta existent per traslladar les relíquies a la nova urna d’estil plateresc actual i alguns fragments van ser extrets i donats pel monestir a diferents esglésies de la baronia de Sant Benet.”

 

Precisament, en la missa solemne d’enguany celebrada en la festa de Sant Valentí, s’han homenatjat els germans Ignasi i Esteve Plans Camprubí de la masia de Sant Esteve de Talamanca, morts l’any passat, que van fer la donació esmentada. I amb aquest motiu, han estat reunides, per primera vegada, en conjunt de restes del sant que s’havien venerat a Sant Esteve de de Vilarasa - Talamanca, les que des de 1944 es trobaven a l’urna de Navarcles, i les que havien restat al reliquiari dels donats de la primera, ofert pels “hereus” dels germans Plans. El gest, especialment emotiu i d’una significació immesurable, ha proporcionat un element especial a la cerimònia d’avui.

 

Fonts:

Girbau, Valentí. Navarcles i les relíquies de Sant Valentí : notes històriques. Navarcles: Ajuntament de Navarcles, 2013 [Quaderns de Navarcles 20]

Kro-ni-kon. “”Les relíquies de Sant Valentí”, Tinet, n. 77, febrer de 1959,  p. 10-11

gallery/2011 02 26 sant benet 089
gallery/dsc01980
gallery/2011 02 26 sant benet 014
gallery/dsc02029
gallery/dsc02008
gallery/dsc02002
gallery/dsc01984
gallery/dsc02036