Santa Agnès entre els Cossos Sants de Manresa

 

Agnès (s. III – IV) va néixer a Roma, Agnès era família de d’una família noble. La seva gran bellesa, quan encara no havia complert tretze anys, va comportar que fos pretesa per Procopi, fill del prefecte de la ciutat. Repetidament, la jove va rebutjar la proposta i les amenaces del pare tot manifestant estar promesa amb Nostre Senyor,  la fe que representava, i especialment amb la castedat com a símbol de la virginitat de la Mare de Déu.

 

La primera condemna la va dur a viure en un prostíbul, però un àngel la defensà de tot assetjament. Posteriorment va ser sotmesa a una foguera però les flames la van respectar. Finalment, una espasa la va degollar.

 

És representada com una adolescent, vestida amb mantell i túnica llarga. Pot dur una corona de princesa o dues corones; una com a símbol de la castedat i l’altra com a símbol del martiri. El seu principal atribut és un anyell als seus braços, com a símbol de puresa i per similitud del seu nom amb el de l’animal agnus., i la palma martirial. Pot estar envoltada de flames que s’aparten tot respectant-la.

 

La seva festivitat és el 21 de gener en memòria de la seva passió i mort; també s’havia celebrat el 28 del mateix mes en commemoració del la seva entrada al cel. 

 

Sant Agnès, antigament, era tinguda per patrona de les dones que filaven i dels enamorats i era venerada pels jardiners i floristes que la consideren protectora de les flors; també era invocada per tenir un bon part.

 

 

Els Cossos Sants de Manresa

 

La cripta de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa és decorada amb representacions, entre d’altres motius, amb escenes de la vida de sant Agnès. Resguarda, en les grans celebracions, els reliquiaris dels anomenats Cossos Sants. Són dues arquetes, del segle XVII, la primera de les quals conté les relíquies de santa Agnès i sant Fruitós. Aquesta fou un encàrrec a l’argenter manresà Anton Lloreda. Les mides són: 92 cm de llargada, 53,5 cm d’amplada i 84 cm d’alçada. Les dues cares majors contenen les figures de sant Fruitós i santa Agnès al centre, acompanyats pels diaques Auguri i Eulogi. La coberta, també profusament decorada, conté els escuts de Catalunya i de Manresa en les dues cares més grans de forma trapezoïdal i un querubí repussat a les cares triangulars de menors dimensions. El conjunt és coronat per una elaborada cresteria amb poms distribuïts pel carener. Finalment, els quatre peus que sostenen la peça tenen forma de grius de fosa amb els escuts de Manresa i Catalunya.

 

L’arribada de les relíquies dels tres sants a Manresa, arrenca quan es va acabar l’edifici de la seu, el 1372. Aleshores es va considerar necessari que la nova construcció religiosa havia d’acollir, com era habitual, algunes relíquies sagrades d‘algun sant o santa de renom. El Dr. Josep M. Gasol (1) explicava que “tenint notícia que al veí poble de Sant Fruitós de Bages eren tingudes amb poca reverència les restes de diversos màrtirs –entre els quals, el titular de la parròquia- acordaren demanar que aquestes relíquies fossin traslladades a la Seu”. Una comissions de prohoms manresans va acudir al legat pontifici a les terres de la Corona d’Aragó amb la petició i aquest els va concedir els seus desitjos i els va lliurar una carta per al bisbe de la diòcesi. Sant Fruitós depenia, en aquelles dates, del monestir de Sant Benet i els monjos es van oposar a lliurar les relíquies. “No obstant l’amenaça de penes canòniques als santfuitosencs o altres que s’hi oposessin –continua el Dr. Gasol-, el delegat episcopal va veure’s obligat a forçar les portes de l’església de Sant Fruitós”. A dins, i amb l’objectiu de fer inventari de les restes santes que hi havia, es va localitzar les cendres de Sant Fruitós i altres restes de Sant Maurici Santa Agnès. Amb una imponent processó es van dur, el 30 d’agost, al nou temple manresà.


Com a conseqüència d’aquest fet, i això demostra la importància de les relíquies en l’ambient social de l’edat mitjana, la Festa major de Manresa es va deixar de celebrar el dia de l’Assumpció i va passar a fer-se en commemoració de l’arribada de les restes, que van ser anomenats Cossos Sants i dipositats a la cripta on són venerats des d’aleshores.


D’aquest fet, però, va sorgir certa rivalitat entre els municipis del Bages que va prendre forma en una corranda que recorden els més vells. Els de Sant Fruitós solien cantar:

“Manresans, lladres, pillos i gormands,

que heu robat els Cossos Sants;

Santa Agnès, San Fruitós,

Sant Maurici gloriós"

I, com a resposta, els de Manresa contestaven:

"Foraster, potiners...

que els teníeu guardats en galliners..."

 

Nota:

[1] Gasol, Josep M. La Seu de Manresa: monografia històrica i guia descriptiva. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa, 1978, p. 225 - 226

gallery/dsc04539
gallery/dsc04013
gallery/dsc04546
gallery/dsc04554