Relíquies de santa Carme Sallés

 

Carme Sallés i Barangueras va néixer a Vic (Osona) el 9 d’abril de 1848. Era la segona de deu germans en una família humil. De petita va destacar per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge. Uns coneguts de la família van demanar als seus pares que permetessin que es casés amb el seu fill; tot i ser un bon matrimoni, la noia el va refusar i va manifestar la seva vocació religiosa. Tot i la negativa inicial dels seus pares, que l'obliguen a acceptar el casament, és finalment autoritzada a trencar el compromís i abraçar la vida religiosa.

 

Va entrar com a novícia a les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona en 1871, que treballen en la rehabilitació de dones marginades, prostitutes, etc. Carme, però, vol treballar en l'ensenyament de nens, prevenint així, amb l'educació prèvia, que sigui necessària una rehabilitació: ho resumia amb el lema "para alcanzar buenos fines, son menester buenos principios". Així, les deixà per ingressar a la comunitat de Dominiques de l'Anunciata, dedicades a l'ensenyament de les nenes. Creia fermament qe la cultura podria fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant possibilitats laborals a les dones. A més, creia, també, que la cultura pot donar suport a una fe veritable, evitant la superstició i la sensibleria de la religiositat del moment.

Després de dubtar de la seva vocació en l'educació i va pensar en dedicar-se a la vida contemplativa però, no va ser aceptada, juntament amb d’altres tres companyes, en les congregacions on van intentar entrar.

 

El 1892, a Burgos, va fundar la congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament per a l'educació de les nenes. L’arquebisbe de Burgos Manuel Gómez-Salazar y Lucio-Villegas va promulgar el decret d'erecció de l'institut, el 16 d'abril de 1893, i va nominar Sallés com a superiora general.

 

Amb les seves companyes, funden nous col·legis a Segòvia, El Escorial, Madrid, Pozoblanco, Almadén, Valdepeñas, Manzanares, Santa Cruz de Mudela, Barajas de Melo, Arroyo del Puerco, Santa Cruz de la Zarza... Després de Castella, la congregació es va estendre per Navarra, a Murchante.

 

Va morir a Madrid el 25 de juliol de 1911 tres anys després que l’institut que havia fundat hagués estat aprovat per la Santa Seu. 

 

Joan Pau II la va promoure com a venerable el 25 de novembre del 1984 i la va beatificar, després de verificar-se un miracle degut a la seva intercessió, el 15 de març de 1998. La confirmació d’un segon miracle va permetre la seva canonització, en 21 d’octubre de 2012, per Benet XVI.

 

En el lloc on havia estat edificada la casa natalícia de la santa, hi ha una placa que recorda el fet. 1999. La ciutat de Vic la va homenatjar poc després de la seva beatificació quan va passar a formar part de la galeria de vigatans il·lustres que presideix la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic essent és la primera dona en fer-ho.

gallery/dsc02556
gallery/dsc01390
gallery/sobret
gallery/dsc01395
gallery/ossibus
gallery/20180915_163933
gallery/20180915_163851
gallery/canon