L’enigmàtica connexió entre les relíquies de Santa Maria de Besalú i la Cambra Santa d’Oviedo

 

A finals del segle XIX, l’historiador Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 1853 - Girona, 30 de juny del 1917), va dedicar diverses monografies a Besalú, la seva vila adoptiva. En una d’aquestes, tot reproduint la documentació utilitzada de primera mà, reproduïa el que va numerar com MMCCLXXIV que es referia a la “Autèntica de les santes relíquies que es veneraven a Santa Maria de Besalú” que pertanyia a la seva col·lecció particular, segurament una transcripció realitzada de pròpia mà.(1)

 

Les primeres línies del text afirmen que les relíquies de les quals s’acreditava l’autenticitat havien fet un llarg trajecte. De la ciutat de Jerusalem per Àfrica fins a Cartago, a l’actual Tunis, i d’allà a Cartago “espanyola” (actual Cartagena) per passar a Toledo. D’allà va passar a Astúries a la santa església de Sant Salvador del lloc d’Oviedo. En tant que relíquies cristianes, caldria suposar que cada nou pas cap al seu destí seria provocat per l’ocupació sarraïna del nord del continent africà durant el segle VII; passarien cap a la Península Ibèrica on, també, fugint de la invasió a partir de l’any 711, anirien a parar al refugi cristià que suposaven les terres asturianes. Per tant, caldria situar aquest trasllat entre els segles VII i VIII. Les línies finals d’aquets document també semblen indicar una situació i un nom ben concret com el de “bisbe de la Santa Església d’Oviedo”.  Al mig, s’hi llegeix una llarga llista de referències a relíquies i els seus titulars, amb algunes informacions molt concretes.

 

Tanta concreció, en especial per parlar d’Oviedo, porta a sospitar que hi ha alguna connexió amb Besalú que mereix la seva investigació. Les relíquies esmentades per Monsalvatge, de l’església de Santa Maria, haurien passat a la parroquial de Sant Vicenç arran de la desamortització de 1835 i la venda a mans privades de les restes arquitectòniques de l’antiga canònica agustiniana.

 

De pocs anys abans d’aquest trasllat, es poden recuperar dues mencions d’aquets llistat de relíquies i de les suposades restes a les quals fa referència. A España Sagrada (v. 45), en el volum que tractava de Santa Maria de Besalú escrit per José de la Canal continuador de l’obra de Enrique Flórez s’hi esmentava: “Las reliquias son muchas, y si se da crédito á un pergamino que les sirve de auténtica, fueron llevadas allá desde la catedral de Oviedo”.(2)

 

El benedictí Fra Roc d'Olzinelles i Miquel (Igualada,  1784  — Oceja, Alta Cerdanya, 1835) va visitar els monestirs del seu orde, situats al Bisbat de Girona. En la relació epistolar que va mantenir amb l’eclesiàstic Jaume Ripoll i Vilamajor (Preixana, Urgell, 24 de febrer de 1775 — Santa Eugènia de Berga, Osona, 15 de novembre de 1843), d’Olzinelles va fer alguns comentaris a l’obra que preparava José de la Canal, que l’havia consultat ocasionalment, i en destacava alguns errors que hi havia detectat. Una de les observacions deia: “Yo mismo leí el impreso en pergamino de las reliquias de Besalú, pero sepa V. que no dice que estén en Besalú sino en Oviedo. Me lo hicieron leer alta voce delante de todos los Canónigos y otras persones. Yo lo leí como estaba, todos oyeron lo que decía, pero no dieron muestras de entenderlo, pues dijeron que era la auténtica de las Reliquias. Entonces no manifesté la menor duda, pero sí después a un Canónigo  y a dos monjes. Sin embargo se acaba de estampar que según el tal pergamino las Reliquias fueron llevadas allá desde Oviedo”. (3) Aquestes lletres estaven signades a Ripoll l’1 de juny de 1832.

 

Dues dècades després, Jaime Villanueva publicava el volum corresponent al Bisbat de Girona de l’obra Viage literario a las iglesias de España on esmentava: “Vi en esta iglesia muchas reliquias, junto con un cartel impreso de indulgencias concedidas á la iglesia de San Salvador de Oviedo, el cual tienen por acá por propio con motivo del título Sancti Salvatoris que tuvo antes esta iglesia, y cuya imagen, con las figuras alegóricas de los cuatro Evangelistas, permanece aún sobre la puerta principal de ella. (...) Todas estas reliquias, con otras muchas, están en dos grandes relicarios en un armario al lado del altar mayor. En la sacristía hay otras menores en una arquilla de madera tachonada de varias piececitas de labor muy prolijo por el gusto árabe.”(4)

 

A mesura que passava el temps, major era la confusió en si les relíquies eren o no a Besalú i quina relació haurien tingut amb les d’Oviedo. L’anàlisi i comparativa dels dos llistats, el de la Cambra Santa de la capital asturiana (5) i el que va presentar Montsalvatge en referència a les de la vila catalana, es fa plenament reveladora a partir de les relíquies que s’esmenten a una i altra, amb una fidel reproducció de detalls.

 

És indubtable que, per alguna raó i en algun moment, es va transcriure el llistat de relíquies dipositades a Oviedo i se la va fer de Besalú. No és descartar absolutament que algunes restes físiques fessin realment el viatge des d’Astúries a Catalunya però no deixa lloc al dubte quan el text reprodueix amb tanta fidelitat fets i circumstàncies que no podrien ser repetibles. Era, però, ben habitual que s'utilitzessin tots els mitjans possibles per augmentar la dama d'un monestir, a partir de la possessió (o suposada possessió) de relíquies. Aquesta en podria ser un exemple ben clar. Ho deixo a la vostra mateixa valoració.

 

Notes:

1 Monsalvatje, Francisco. Colección diplomàtica del condado de Besalú. Olot: Juan Bonet, t. XV, [IV de la col·lecció diplomàtica], 1907, p. 422-424

2 Canal, José de la. España sagrada: Santa Iglesia de Gerona, colegiatas monasterios y conventos de la Ciudad. Madrid: Imprenta de Don José del Collado, v. 45, 1832, p. 106

3 Ordeig, Ramon. “La visita de Roc d’Olzinelles als monestirs benedictins del Bisbat de Girona l’any 1827”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LIV, 2013, pp. 453-484

4 Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España: Viage á Gerona y á Roda. Madrid : Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851, v. 15, 1851, p. 85-86

5 Murillo, Pedro. Geographia historica, de Castilla La Vieja, Aragon, Cataluña, Navarra, Portugal, y otras provincias... Madrid: Oficina de Gabriel Ramírez, 1752,  pp.117-120

gallery/comparativa oviedo besalú - copia
gallery/dsc07889
gallery/dsc09283
gallery/full 1