Santa Maria de Cervelló o dels Socors

 

Les circumstàncies i entorn social del naixement de Maria de Cervelló o dels Socors (1230, Barcelona - 1290, Barcelona) es desconeixen. Hi ha qui la fa filla de Bernat Guillem de Cervelló, i segons una altra versió era originària del nucli de Cervelló des d’on els seus pares l’haurien dut, de petita, a la ciutat de Barcelona.

De ben jove, Maria, ja realitzava grans mostres de caritat enmig d’una vida plena d’abstinència, dejunis i  actes penitencials. Va refusar les diverses propostes de matrimoni observant, tota la vida, la castedat i la virginitat. El seu conseller espiritual va ser fra Bernat de Corbera, primer sacerdot mercedari.

 

L’any 1265, quan ja havien mort els seus pares, va demanar la integració a l’orde de la Mercè que, poc abans, havia instituït la seva branca femenina. La va formar, juntament amb una petita comunitat de dones barcelonines entregades a la vida espiritual, i va ser assignada com la seva primera superiora.

Jean Croisset li atribueix el do de la profecia i la tradició li atribueix la visió dels resultats de diferents campanyes de l’exèrcit de la corona cataloaragonesa a Sicília i a Calàbria.

 

Se la sol representar vestida amb l’hàbit blanc de l’orde mercedari on es distingeix l’escut de la comunitat al pit. El seu element més característic és una reproducció, en petit, d’una caravel·la, que sol subjectar amb una mà. Mentre amb una mà sosté aquest objecte, amb l’altra porta un brot d’assutzena, símbol de puresa i de virginitat. L’escena se sol situar amb el mar de fons solcat per embarcacions de diversa tipologia. Ocasionalment, als peus, pot trobar-se un cérvol, signe heràldic de la família Cervelló.

 

La seva festa se celebra el 19 de setembre, segons l’actual Martirologi romà, tot i que anteriorment, especialment a Catalunya, es feia el 25 del mateix mes. El seu culte va ser aprovat, el 1692, pel papa Innocenci XII.

 

Després de morir, va ser enterrada al mateix convent on residia. L’any 1380, en època de Pere III el Cerimoniós, les seves restes van ser traslladades a l’antiga església de la basílica de la Mercè del barri gòtic de Barcelona. El seu cos estava incorrupte, fet que va incrementar la seva fama de santedat. Es diposità en un sepulcre de fusta policromada. A principi del segle XVIII, es va traslladar a un fèretre situat en una capella construïda a la basílica per encàrrec del marquès d’Aitona, Guillem de Montcada i de Cervelló on encara es pot veure.

 

És considerada copatrona de la ciutat de Barcelona i protectora de la gent que ha de navegar al mar, mercaders, pescadors i gent de mar en general. La narració llegendària explica que ella mateix anava a auxiliar els navegants i pecadors que, a la mar, es trobaven en perill. D’aquest fet en va sorgir el sobrenom dels Socors amb el qual també és coneguda. Mossèn Jaume Armengol li associa, també, dues invocacions particulars: advocada de les mares estèrils, pel fet que va venir al món quan els seus pares ja havien perdut l’esperança de tenir descendència, i advocada en assumptes econòmics de difícil solució.

 

El retrat més antic de santa Maria de Cervelló es troba al sepulcre gòtic de fusta policromada que va acollir el seu cos després de 1384.  actualment dipositat al Museu Diocesà de Barcelona; la figura agenollada és el rei Pere el Cerimoniós, pregant als seus peus. Actualment, les restes de la santa són al seu sepulcre de la basílica de la Mercè de Barcelona.