Sotera, la suposada santa de Palamós

 

La tradició catalana diu que Sotera (darrer terç del segle III, Roma, Itàlia - 304, Palamós) era una bella donzella romana, de llinatge patrici, que havia abraçat la religió cristiana a desgrat dels seus pares. Arran de les persecucions decretades pels emperadors Dioclecià i Maximià, va fugir a Palamós on la seva família tenia possessions.

 

El prefecte Dacià, encomanat a perseguir els cristians per aquestes terres, la va descobrir i la féu empresonar. Fou torturada a cops de puny i bufetades sense que, aquests turments, li fessin cap mal físic ni que abandonés del seva fe per adorar els ídols pagans. Finalment, en veure la fermesa de Sotera, els seus botxins la van degollar. El seu cos, després de força temps de ser enterrat a Palamós, fou retornat a la seva ciutat natal.

 

Se’l representa vestida amb túnica i mantell, com una donzella romana, amb la palma del martiri a la mà. La pot acompanyar un vaixell com a referència al seu viatge de Roma a la costa catalana.

 

La seva festivitat, en els calendaris catalans del segle XIX, era celebrada el 10 de febrer. Ha estat considerada copatrona de Palamós.

 

La primera adscripció, a Palamós, de santa Sotera es deu al Fals cronicó de Dextre, obra editada el 1619 que havia estat escrita per Jerónimo Román de la Higuera i sense cap fonament històric on esmenta: “A la part oriental d’Hispània, a la ciutat de Palemo (que avui es diu Palamós), S. Sotera verge i màrtir, la qual va patir martiri notori per Déu tot rebent cops a la cara”. A partir d’aquesta referència, es va construir una biografia que pren elements de la vida d’una santa romana homònima.

 

Font: Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2013, p. 136

gallery/sotera 10ii-goigs - copia
gallery/sotera 10ii-goigs