gallery/1

Sants postridentins

El Concili de Trento (1545-1563), en el context de la Contrareforma, va promocionar el culte als sants i a les seves relíquies. Aquest fet va coincidir amb el redescobriment de les catacumbes romanes, antics cementiris cristians. A partir d'aleshores, qualsevol resta humana sorgida del subsòl romà, va atribuir-se a un cristià que havia mort durant les persecucions de l'Imperi romà. D'allà, i fins a la gran majoria de parròquies catalanes, en van sortir multitud de suposades relíquies que eren transportades per prohoms catalans que les lliuraven, a la recerca de notorietat, a les seves poblacions d'origen. És així com molts temples parroquials del nostre país, van acceptar aquestes relíquies com a vertaderes. Les van convertir en objecte de culte i, fins i tot, van declarar els intercessors celestials als sants als quals, suposadament, pertanyien. Molts d'aquests suposats màrtirs són reconeguts amb un nom col·lectiu, generalment "Sants Màrtirs" adscrits al lloc que els van acollir com a patrons i protectors celestials. En molts casos, el seu culte destacat en altres èpoques, ha decaigut en perdre el reconeixement com autèntics sants; d'altres, però, han sobreviscut i resten plenament homenatjats.

gallery/attachments-Image-DSC04144_2