DULIA

Web de Joan Arimany i Juventeny

Formació en línia sobre la figura de Sant Miquel dels Sants

gallery/SMS logo - copia

Serafí, extàtic i ínclit

 

Tres paraules, un substantiu i dos adjectius, s’han utilitzat amb gran freqüència en referència a sant Miquel dels Sants:

 

El primer és SERAFÍ. Utilitzat, generalment, acompanyat de l’adscripció territorial “D’AUSONA”; és a dir, “de Vic” i més darrerament, per similitud “D’OSONA”. Els serafins són els àngels de la primera jerarquia, els més elevats i propers a Déu. Per tant, és com dir que sant Miquel és L’ÀNGEL DE VIC O D’OSONA.

 

 Un dels adjectius que se sol utilitzar el d’EXTÀTIC. Està directament relacionat amb la fama de místic que, ja en vida, tenia sant Miquel i els episodis que vivia regulaarment. Aquests solien passar, especialment, mentre celebrava l’Eucaristia. Una de les seves representacions iconogràfiques és en levitació davant el Santíssim Sagrament, plasmat com l’intercanvi de cors.

 

L’altre adjectiu, més habitual quan s’esmenta a sants patrons, és el d’ÍNCLIT. En aquest cas significa Il·lustre o gloriós i se solia utilitzar en relació a personalitats de la reialesa o de l’alta noblesa; per tant, no és sorprenent el seu ús per esmentar sants. 

gallery/2
gallery/Fletxa