La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El Sant Misteri de Cervera
La paraula ‘misteri’ té diferents accepcions ; una d’aquestes és la que aporta Joan Soler i Amigó quan esmenta que “hi ha objectes sagrats tinguts popularment com a misteris” i, en primer lloc, es refereix a la relíquia de la Vera Creu venerada a Cervera (1). Amades, en el seu Costumari Català (2), donava referència d’aquest ‘lignum crucis’ que “procedent del saqueig de Roma per les forces de l’emperador Carles V, un soldat català va recollir d’una casa romana on va entrar i el va portar fins a casa nostra”. El folklorista assenyalava que “en passar per Martorell va sentir-se malalt i abans de morir el va lliurar al sacerdot que va assistir-lo”. Aquest es deia Jaume Albesa i era de Cervera i “va donar la relíquia a la comunitat de preveres d’aquesta ciutat, on fou guardat amb gran cura, si bé ignorant la seva gran virtut per molts anys”.
El descobriment dels poders del bocí de la creu de Nostre Senyor els va arribar des del poble de Tarròs (Tornabous – Urgell) on utilitzaven una relíquia semblant per exorcitzar persones posseïdes pel dimoni. En una d’aquestes activitats, la veu del dimoni va rebutjar les facultats de la peça de Terròs i va assegurar que la veritable era guardada a Cervera.
La tradició explica, en veu d’Amades, que “el sacerdot de Tarròs va comunicar a la comunitat de Cervera el que havia dit el mal esperit” i va demanar de posseir un bocí de la peça cerverina a la qual cosa van accedir els preveres. És així com, diu Josep M. Llobet (3) en un text que acompanya els goigs dedicats al ‘Misteri de Cervera’, que “el divendres dia 6 de febrer de 1540, cap a les tres de la tarda, es trobaven reunides a la capella de Sant Nicolau de l’església de Santa Maria de Cervera unes dotze persones per procedir a la divisió d’un bocí de fusta que creien pertanyent a la creu que morí Jesús”. Continua dient que “després de diversos intents de tallar-lo amb un ganivet que resultaren inútils, un sacerdot anomenat Bartomeu Amorós el pogué partir fàcilment amb els dits”; i el miracle es va produir en tant que “en aquell precís moment, va caure de la Veracreu una grossa gota de sang i es va oir, estant el cel serè, un fort tro”. Els cerverins van sortir al carrer cridant “misteri, misteri” i així es va conèixer el fet prodigiós.
El Sant Misteri de Cervera és un enigma que ben bé es podria emmarcar en els corrents protestants i a la influència reformista provocada per Luter. El dubte sobre la relíquia de Tarròs sembla més propi de ments que dubtaven d’allò que posseïen i que, el Concili de Trento es va encarregar d’il·luminar. És clar que les reunions de Trento no van començar fins al 1545, cinc anys després dels fets de Cervera.

Bibliografia:
1 “Misteri”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 449
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 1, p. 739
3 Llobet i Portella, Josep Maria. “Retall d’història”. Text complementari dels Goigs en alabansa del Santíssim Misteri de Cervera. Bisbat de Solsona. Cervera : Josep Maria Ubach i Molina, 1981