La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

L’Assumpció i el ‘Llit’ de la Mare de Déu

El 15 d’agost és la festivitat de l’Assumpció o, anomenada també, la Dormició de la Mare de Déu. En aquesta data es commemora el trasllat al cel de l’ànima i el cos de la Mare de Déu en finalitzar els seus dies de vida terrenal. Malgrat que el dogma no va ser reconegut fins a la constitució apostòlica Munificentissimus Deus de Pius XII, l’1 de novembre de 1950, la creença popular era molt estesa, especialment al nostre país. La celebració, com constata Joan Bellavista al Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, ja consta en els sacramentaris de Vic i Ripoll de mitjan segle XI; igualment, el recullen diverses representacions artístiques medievals.[1]

A diferència de l’Ascensió, en què Jesucrist va pujar físicament davant els seus deixebles, la seva mare, al final de la seva vida, va ser alçada per un estol d’àngels. D’aquí que Pol Robles dota el seu cartell del detall que l’adequa al dogma: el llit és elevat per un grup d’aquests esperits alats. És a dir, la tradició més pura, tractada des de l’òptica més actual. Un cartell respectuós i, a la vegada, innovador.

 

El Llit de la Mare de Déu

De les expressions plàstiques relacionades amb l’Assumpció, més recents i esteses de la religiositat popular catalana, cal comptar amb l’anomenat Llit de la Mare de Déu.

Joan Soler afirma que, durant tota l’octava de l’Assumpció, l’escenificació més estesa era del ‘Llit de la Mare de Déu’ o segons llocs, la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’. L’autor explica la forma més habitual d’aquesta construcció temporal: “Durant tota l’octava de Corpus es parava un llit al mig de l’església, amb la seva imatge [de la Mare de Déu] jacent, en un cadafal, guarnit amb domassos i brodats, flors i herbes oloroses i un infant vestit d’àngel a cada costat”.[2]

A Manlleu, sense poder-ne precisar l’origen, s’instal·lava aquest “llit” amb gran magnificència. Francesc d’A. Pujol, probable autor dels articles que aparegueren a la Hoja dominical amb el nom de “Jalones”, feia referència a l’escultura anterior a la Guerra Civil: “La imatge de la Verge, jacent, era una talla admirable i, tot que ignorem qui en va ser l’autor, la seva factura revelava una mà mestra en imaginària”.[3] Un altar, també ocasional, s’adossava al gran cadafal i prenia protagonisme en aquella diada de Festa Major.

La Confraria de Nostra Senyora del Cap d’Altar s’ocupava de les festes i, entre aquestes, la dedicada a la Mare de Déu Assumpta. Mn. Jaume Corbatera recordava el desenvolupament de les principals activitats fins a 1936: “Sols cal fer esment d’aquella Missa amb música celebrada al matí del dia de la feta patronal en l’altar de la Mare de Déu morta, aixecat al bell mig de la Parroquial, a la qual assitien les pabordesses de la Mare de Déu de Cap d’Altar, que presentaven ses ofertes en dita Missa. Més tard, el solemnial Ofici a tota orquestra en altre temps, al qual assisteix el Magnífic Ajuntament”.[4]

A la tarda, la imatge de la Mare de Déu adormida assumia una altra funció: ser el centre d’una pietosa processó que tenia lloc a la vesprada. En el moment de sortir de l’església, com recorda Àlex Roca, “...s’anunciava, amb detonacions, que començava el recorregut per places i carrers de la vila. No era una processó espectacular, només la imatge de la Mare de Déu morta o jacent o adormida o del llit, segons diferents denominacions que trobem escrites”.[5]Mossèn Corbatera la descrivia esmentant que feia el recorregut pels carrers de Dalt Vila: “Donava bo de veure aquella llarga filera de fidels que com a homenatge de gratitud acompanyava la Imatge de la Mare de Déu morta col·locada en formós tabernacle, el seu pas pels carrers i places de la vila, entremig d’una multitud d’admiradors i curiosos que amb respecte esguardaven el pas de la Processó”.[6] Aquesta processó, que ja se celebrava a finals del segle XIX, segons Domènec Torrent[7], va deixar de fer-se l’any 1970.[8]

L’Associació Parroquial de Nostra Senyora Assumpta, successora de la confraria de Nostra Senyora de Cap d’Altar, va fer-se càrrec de la recuperació dels actes dedicats a la Mare de Déu Assumpta després de la Guerra Civil. La primera d’aquestes activitats, acompanyant la missa solemne, va ser la processó de tarda. En l’edició de 1946, l’associació va estrenar el seu propi estendard.[9]

L’incendi i destrucció del temple parroquial després d’esclatar la Guerra Civil el juliol de 1936 va comportar la desaparició de diversos elements d’ús litúrgic i les peces artístiques de l’edifici. Durant quinze anys, la Festa Major manlleuenca va estar mancada de construcció efímera en record del misteri de l’Assumpció. L’Associació Parroquial de Nostra Senyora Assumpta va assumir l’empresa de retornar el Llit de la Mare de Déu a l’església parroquial l’any 1951. Se celebrava, d’aquesta manera, el reconeixement que el dogma de l’Assumpció havia tingut de part de Pius XII.  Ho anunciava, entusiàsticament, la publicació parroquial: “Aquest any, [...] sembla que serà estrenat un baldaquí que cobrirà l’altar instal·lat en el centre del Temple durant els dies de Festa Major, reintegrant-se d’aquesta manera el costum que existia abans de la Guerra. Se’ns diu que aquest baldaquí ha estat construït encertadament inspirant-se amb el que va ser destruït. És a dir, s’ha procurat copiar les línies del que tots recordem, amb els àngels en els seus quatre angles, suportant la roba del dosser o baldaquí”.[10] Tres anys després, el 1954, s’estrenava l’altar que s’adossava al baldaquí de la Mare de Déu morta, completant el conjunt que havia estat destruït el 1936.[11]

Del conjunt estrenat a primers de la dècada de 1950, a les dependències parroquials només es conserva la imatge de la Mare de Déu adormida, que es dipositava al llit corresponent i que sortia en processó fins al 1970.

 

Enflocada com el Llit de la Mare de Déu

La presència d’aquesta construcció havia generat diverses dites en les poblacions on s’instal·lava. Francesc d’A. Pujol va recollir una expressió que considerava exclusiva manlleuenca: “enflocada com el Llit de la Mare de Déu”. Segons el mateix Pujol es feia servir quan “[...] a una dona que ultra els vistosos vestits, porta adherides llaçades i adornaments excessius”. El polifacètic manlleuenc constatava que la relació d’aquestes paraules amb el baldaquí de la Mare de Déu Assumpta: “L’expressió, que pot semblar irreverent, fa referència a l’enflocament de flors, llaçades i serrells amb què anys enrere s’adornava el llit i altar que, durant la vuitada de la Festa Major es col·locava al bell mig de la nau del temple parroquial, tal com s’estila avui, amb més bon gust i bellesa”.[12]

Per al seva banda, Josep M. Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc deia que, respecte la llarga presència d’aquesta instal·lació que durava tota una vuitada dins l’edifici de l’església i al mig de la nau, n’havia sorgit una altra dita que se solia aplicar a algú que no s’acabava d’aixecar del llit: “Dormiries més que la Mare de Déu d’agost”.[13]

 

Fotografies:

Superior.- Imatge de la Mare de Déu 'adormida' de l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona

Centrals.- Processó de la Mare de Déu ‘adormida’ a l’església de la Concepció de Barcelona, el 2014. Fotos Nora Vela.

Inferiors.- Fotografia del 'Llit de la Mare de Déu que s'instal·lava a Manlleu abanms de la Guerra Civil. Foto Lluís Coll

Imatge de la Mare de Déu 'adormida' que actualment es conserva a l’església Santa Maria de Manlleu

 


[1] Bellavista, Joan. “Assumpció de Maria”. Dins Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Claret, 1998, v. 1, p. 156

[2] Soler, Joan. Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona: Barcanova: 1998, p. 51

[3] [Pujol, Francesc]. “Jalones: nuestra patrona”, Hoja dominical. Especial Festa Major de 1945 [s.p.]

[4] Corbatera, Jaume. “Festa Major universal”, Hoja dominical, n. 1418, 15 d’agost de 1956 [s.p]

[5] Roca, Àlex. “La processó de la Mare de Déu morta”, Full dominical parròquies de Manlleu, n. 4007, 12 de juliol de 2009, p. 1-3

[6] Corbatera, Jaume. ”Festa Major... [op. cit.]

[7] Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia.Vic: Imprenta y Libreria de Ramon Anglada, 1893, p. 202

[8] Roca, Àlex. “La processó de...” [op. cit.] p. 2

[9] “Consigna: la procesión de esta tarde”, Hoja dominical. Especial  de Festa Major de 1946 [s.p.]

[10] “Actividades de la Asociación Parroquial Maria Assumpta”, Hoja dominical, n. 1104, i de juliol de 1951

[11] “El Lli de la Mare de Déu Morta”, Hoja dominical, n. 1294, 15 d’agost de 1954 [s.p.]

[12] Pujol, Francesc d’A. “Enflocada com el Llit de la Mare de Déu”, Lletres amicals, 1957, v. 14, [s.p.] [sèrie mecanografiada dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

[13] Gasol, Josep M. “Agost. Dia 15: Mare de Déu d’agost”, Lletres amicals, 1958, v. 18, f. 107 [sèrie mecanografiada dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]