La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Marc, dia de ‘processó de lledànies’

El dia de Sant Marc era la data destinada, juntament amb els dies anteriors a l’Ascensió, per exercir un ritual ancestral. En processó es demanava la protecció i preservació dels sembrats i dels fruits de la terra en general. Aquestes manifestacions, com eren totes les rogatives, havien estat una forma habitual, dins la religiositat popular, d'implorar clemència a la divinitat davant l’atzar de la vida i els perills que, contínuament, assetjaven la població.
Joan Amades (1) explica que antigament les llagostes i altres insectes que atacaven els camps eren molt més grossos que no pas ara i, fins i tot, les amida “com una testa de cavall” i tenien la capacitat d’agafar pedres molt voluminoses amb facilitat. Segons la tradició, diu Amades, “Sant Marc les va reduir a llur mida actual i els va fer perdre el braó i la força”. Per aquest motiu, diu el folklorista, que “en agraïment, foren instituïdes les tres processons que encara avui se celebren. Aquestes processons, generals en el món catòlic, tenen per objecte impetrar del cel la protecció dels fruits de la terra i l’auxili contra les tempestats que perjudiquen els camps”. L’establiment d’aquestes processons va fer-se a partir d’uns successos concrets. Segons el mateix folklorista “foren instituïdes pel papa Gregori I, l’any 590, per tal de conjurar el flagell que planava damunt de Viena del Delfinat. Una gran plaga de feres envaïa els camps i destruïa les collites i les gents. Les processons van conjurar ràpidament el flagell”. De la mateixa manera relata Joan Soler l’origen de les processons: “Al segle VI, amb motiu d’una plaga de llagostes i feres que assolava els sembrats, el papa Gregori el Gran va ordenar fer processons amb pregàries i cant de les lletanies dels sants, i la plaga va desaparèixer (2)”.
Ambdós autors es posen d’acord, també, en atribuir aquest costum a la cristianització d’un ritu agrari més antic. I, segons el Tradicionari, eren “un ritu de protecció dels camps contra plagues que substituïa les ‘Robligalia’ romanes (3). Amades esmenta que les processons “primitivament, donaven la volta per tot el terme. Cada una tenia un significat especial: l’una tenia per finalitat preservar les herbes; l’altra, els grans i cereals, i l’altra, els fruits i la vinya (4)” i Soler detalla que “aquest ritu agrari de protecció, conjura o maledicció va popularitzar-se per totes les comarques agrícoles; són les processions “de les lletanies” o de les “lledànies”, o també de “matar la cuca (5)”.
La Gran Enciclopèdia Catalana defineix “lledània” com cadascuna de les processons de pregàries que hom feia per Sant Marc (lledànies majors) i els tres dies abans de l’Ascensió (lledànies menors), en què hom visitava capelles, santuaris o creus de terme. Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom (6)”. Per altra banda ‘lletania’ és, segons la mateixa font, una “súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, “tingueu pietat”, “escolteu-nos”,etc)” i afegeix que “pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives (7)”.
Diversos documents de finals del segle XVIII i principis del XIX ofereixen, per algunes parròquies rurals de la comarca d’Osona, indicis de la importància que adquirien certes pràctiques i mostres de religiositat. En aquests escrits es constata que per la diada de Sant Marc se celebrava processó al voltant de l’església o pels carrers del poble amb el cant de Lletanies i se solia dur la vera creu de què disposava la parròquia i es cantava un ofici de rogatives (8). A Sora, la processó feia camí fins al pedró del poble on es cantaven els evangelis i es deia missa (9).
A principi del segle XX, Salvador Vilarrasa recollia els costums de terres del Ripollès i, en relació a Sant Marc, deia: “no es fa festa, però el matí tots els que poden van a la parròquia per anar a la processó que volta l’església, amb la creu i els ganfarons al davant, com en totes, portant el Sr. Rector la vera creu i canten les lletanies dels Sants, responent el poble tot corejant l’ora pro nobis, etc. (...) La processó torna a l’església, acaben les lletanies i comença la missa. En ser llevar Déu, tothom agenollat fa llurs pregàries menys la mainada que distrets fan fressa (...Quan surten de missa desfilen depressa pels camins dels encontorns dret a llurs cases a treballar (10)”
A Manlleu, el 1952 encara se celebraven les processons de lledànies abans del dia de l’Ascensió. La Hoja Dominical (11) deia el següent “En plena primavera y en el mes de mayo, en tres ías seguidos antes de la Ascensión se pide al Señor por intercesión de todos los Santos que bendiga los sembrados, nos aparte las tempestades, la peste, la guerra, el hambre, etc. Se bendicen con la Vera Cruz todos los campos de la parroquia”. La participació no debia ser massa quantiosa ja que l’escrit, seguidament, feia aquesta crida: “¿Cuántos se acordarán de asistir a estas ceremonias? Toda la parroquia se beneficia de estas rogativas, por tanto a todos los feligreses se invita a que hagan acto de presencia pues la procesiones no las hacen los sacerdotes sino los fieles que deben en consciencia acudir a la llamada de la Iglesia”. 

I acabava amb el desig d’una major participació: “A ver si este año aumenta la asistencia como en tiempos pasados”. De la migrada assistència dels manlleuencs a aquestes activitats en deixa constància Josep Prat i Roca (12), el 1956, quan escriu: “També hem de plànyer-nos del poc fervor amb què vull són acollides aquelles processons de les lletanies. Era una falta un bon xic considerable el mancar-hi en un temps”; també explica que “aquest ritu litúrgic, s’interpretava com una petició de tot el terme a Déu perquè beneís les collites”. Tot i la disminució de la presència de participants a les manifestacions, esmenta que “afortunadament subsisteix amb tot vigor el beneir l’olivera” que solia tenir lloc per Sant Marc i en la diada de l’Exaltació de la Santa Creu i explica com “uns brtots d’aquesta olivera beneïda solen plantar-se en un cantó de la masia i en alguna margenera dels camps, com a parallamps protectors de llampecs i pedregades”.

Les rogatives, precs i altres peticions
Els precs adreçats a la divinitat podien tenir causes i motivacions puntuals. Llavors esdevenia l’acte de petició d’ajuda ajustat a la demanda concreta. Joan Soler explica que “les rogatives es van introduir a la litúrgia romana entre els segles V i VI, com a resposta als mals i calamitats que assolaven els pobles (pestes, epidèmies, fam, guerres, plagues, sequeres, gelades, calamarsades, riuades, etc.); calia fer penitència i demanar perdó a Déu pels pecats i impetrar-ne l’auxili contra les calamitats, tingudes per un càstig” i afegeix que “Déu no causa el Mal, però a vegades el permet, per a un major bé; respondre-li amb blasfèmies doncs, encara el provocava més; amb rogatives, tanmateix, se’l pot aplacar (13)”
Les relíquies dels sants eren objecte i destí habitual de les peticions més diverses, especialment de pluja. Les restes de sant Fortià, dels màrtirs vigatans sants Llucià i Marcià, dels sants màrtirs venerats a Manlleu (Justa, Clara, Víctor i Pacífic) i d’altres de repartides a les diferents parròquies eren sol·licitades per rebre el favor desitjat.
Les rogatives, però, també afectaven a les imatges marianes més venerades per la pagesia com era el cas de la marededéu del Bonsuccés de Vic.
Fins i tot, a nivell comarcal, es va instituir un protocol de mesures que, segons el pare Josep M. Capdevila (14), seguia el següent procediment en cas que la pluja no fos present: 1. Les relíquies dels màrtirs sant Llucià i sant Marcià són dutes a la catedral de Vic. 2. Les relíquies de sant Miquel dels Sants són dutes a la catedral i s’exposen amb les de sant Benet i santa Escolàstica. 3. Totes aquestes relíquies són conduïdes en processó al Prat de la Riera i es fa benedicció del terme amb la Vera-creu. 4. Es porten en processó a la catedral la imatge dels Dolors, el Sant Crist de l’Hospital, la Mare de Déu del Remei i la del Bonsuccés. 5. Les relíquies de sant Llucià i sant Marcià són dutes a la Gleva. 6. Si la sequera persisteix, la imatge de la Mare de Déu del Bonsuccés és conduïda a Torelló a visitar les relíquies de sant Fortià.A Manlleu, per posar un exemple, s’havien fet rogatives per diverses raons i a diversos llocs. Segons semblava constar a l’Arxiu parroquial, en data de 14 d’abril de 1775, durant 9 dies, s’havien fet rogatives “para alcanzar de la Divina misericordia, que la Princesa de Asturias, nuera del Rey, tuviese un feliz alumbramiento (15)”. En aquella ocasió s’havia exposat el Santíssim i les relíquies dels Sants Màrtirs així com una processó amb aquestes darreres pels carrers de la població.
El 1898, a l’església parroquial de Santa Maria i per la festa de la Candelera “cantóse un solemne Te-Deum (...) por la terminación de la campanya del Archipiélago filipino, con asistencia de las autoridades gubernativas y militar locales y de numerosos fieles (16)”. A mitjan mes de maig del mateix any es va fer una processó fins a l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà “para que interceda al Todopoderoso decline la victoria a favor de esta nación (17)” referint-se a la guerra de Cuba.
El santuari de Puig-agut, en la dècada de 1940 i 1950, era lloc habitual per celebrar misses de rogatives. El 1948 i 1949 se’n fan diverses per demanar pluja. Generalment eren convocades pels pagesos del terme mitjançant els administradors del santuari. El 1952, la publicació parroquial contenia el següent text: “Dios mediante, el próximo jueves 19, vigília de la fiesta del Sagrado Corazón de Jesús, habrá una misa rezada en honor a su Sacratísimo Corazón, por los devotos y protectores del santuario, en acción de gracias por las cosechas y para pedir su reinado en el individuo, en la familia y en la sociedad (18).
De manera semblant es feia en les altres ermites i capelles. A l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà, per exemple, s’havien fet oficis demanant pluja pel febrer de 1953 i fins i tot hi havia anat una processó des del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu el mes de maig del mateix any. En aquesta, segons la crònica de l’època, “en la que la concurrencia masculina superaba a la de las mujeres” s’havia dut una imatge de sant Isidre president el seguici juntament amb el crucifix (19)
En algunes ocasions, quan els precs havien estat escoltats i la gràcia obtinguda, es realitzaven misses d’agraïment. Així, el 27 desembre de 1953, es va celebrar una missa “en acción de gracias por la cosecha de este año y el beneficio de la lluvia tan abundantemente prodigada en las últimas semanas (20)”.

Imatge:
Superior.- Imatge de processó en la parròquia de Sant Esteve de Granollers (municipi de Gurb) el 1914. Arxiu El Rosell Fons Biblioteca Municipal de Manlleu

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 3, p. 308
2 Soler, Joan. “Pasqüetes” dins Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 688
3 Carrera, M; Roma, J; Soler, J. “Pasqua i primavera. Sant Marc” dins Tradicionari: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, v. 5, p. 197
4 Amades, Joan . Costumari català... [op. cit.]

5 Soler, Joan. “Pasqüetes”... [op. cit.]
6 “Lledània” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 14,  p. 27
7 “Lletania” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, v. 14, p. 59
8 La documentació és relacionada amb les parròquies d’Alpens, Rupit, Sant Pere de Castanyadell, Sora, Vidrà i Sant Julià de Cabrera i tractada en el següent volum: Girbau, Valentí. Església i societat a la Catalunya central: el bisbat de Vic a l'època del bisbe Veyan: 1784-1815. [Barcelona]: Facultat de Teologia de Catalunya: Herder, 1996, p. 427
9 Recollit per la font anterior i fent referència a documentació de l’Arxiu Episcopal de Vic. Sora, I,1
10 Vilarrasa, Salvador. La vida a pagès. Ripoll: Imp. Maideu, 1975, p. 143 - 144
11 Hoja Dominical. Manlleu : Parròquia de Santa Maria de Manlleu, núm. 1156, 18 de maig de 1952
12 Prat, Josep. La pagesia a Manlleu. Manlleu: Gràfiques Manlleu, 1956, p. 169
13 “Rogatives” Soler, Joan. “Rogatives” [op. cit.], p. 643
14 Vegeu: Capdevila, Josep M. La Mare de Déu del Bon-succés i la seva confraria. Vic : Seràfica, 1931, 52 – 53
15 El Ter: Periódico independiente defensor de los intereses morales y materiales de la villa de Manlleu, n. 25, 19 de novembre de 1898

16 El Ter: Periódico independiente defensor de los intereses morales y materiales de la villa de Manlleu, n. 5. 12 de febrer de 1898
17 El Ter: Periódico independiente defensor de los intereses morales y materiales de la villa de Manlleu, n. 12. 21 de maig de 1898
18 Hoja Dominical. Manlleu : Parròquia de Santa Maria de Manlleu, núm. 1161, 15 de juny de 1952
19 Hoja Dominical. Manlleu : Parròquia de Santa Maria de Manlleu, núm. 1214, 3 de maig de 1953
20 Hoja Dominical. Manlleu : Parròquia de Santa Maria de Manlleu, núm. 1254, 25 de desembre de 1953