La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Tradicional missa de la pagesia manlleuenca a sant Isidre

Avui s’ha celebrat la missa dedicada a sant Isidre que anualment acull l’antiquíssima església de Sant Esteve de Vila-setrú de Manlleu. Aquest temple, que durant una època de l’edat mitjana anterior a la Pesta negra de 1348 va ser considerada parròquia, ha estat el referent religiós tradicional de la pagesia manlleuenca situada a la banda nord-oest del terme, entre la carretera de Torelló i el pas del riu Ter fregant La Gleva.

I no és sobrer dir “antiquíssima” perquè l’acta de consagració de Santa Maria Manlleu de l’any 906 li assigna, com a sufragània, l’església de Sant Esteve, anotant “en el lloc dit Corcó” i, seguidament “com solia tenir en temps antics”. Aquesta referència, amb molta seguretat, remet al moment anterior a la invasió sarraïna de principis del segle VIII i, per tant a l’antiguitat tarda. Unes excavacions realitzades el 1992 van proporcionar alguna resta residual (teules) d’època romana. D’aquestes excavacions en `podeu llegir la memòria. Una altra dada que reforça aquesta antiguitat és la dedicació a sant Esteve, considerat el protomàrtir del Cristianisme, devoció pel qual es va estendre especialment arran de la miraculosa invenció o troballa del seu cos a Jerusalem l’any 415.

De la devoció manlleuenca per sant Isidre en dóna testimoni el Dr. Josep M. Gasol al seu 'Calendari folklòric manlleuenc' publicat a Lletres amicals, l’any 1958: “Festa dels pagesos.- Com que el terme agrícola de Manlleu és prou important, la festa del Sant Patró de la pagesia és molt celebrada. “Una bona festa comença la vigília”, diu l’aforisme. I la vigília de Sant Isidre amb els focs que hom encén a les eres dels nostres masos i àdhuc pels carrers de la població, ja fa propaganda de la solemnitat gran de la diada. Cuida de l’organització de la festa l’Administració parroquial de Sant Isidre. Anteriorment a l’any 36 tenia altar propi a l’església parroquial, com també tabernacle que sortia amb la bandera en les principals processons. Ara conserva la bandera i compta amb pas propi (el de la Coronació d’espines) en la processó de Divendres Sant. Un perfecte coneixedor de les coses i costums de la pagesia manlleuenca, en Josep Prat i Roca, ens dirà què fa i com s’ho fa aqueixa Administració per la festa del seu Patró: “A tal fi, permanentment, hi ha una Junta en funcions, composta per dos pagesos del poble i dos de les masies. Junta que cada any es renova per meitat. Comunament, a les masies, cada casa serveis quan el torn els arriba; i quan s’apropa la festa, els administradors capten de casa en casa, recollint cabals per sufragar les despeses. Dóna una forta empenta els ingressos del sorteig d’un pa de pessic monumental” (La pagesia de Manlleu). Plat fort de la festivitat és el solemne Ofici amb sermó, a l’Església parroquial, seguit d’una típica processó que recorre els estrets carrers de Dalt Vila. Una d’aquestes processons inspirà uns bonics versos al nostre poeta mossèn Puntí i Collell: El carrer del Comte (fragment): “En la giragonsa que no es veu la fi és el més bonic ser-hi quan hi passa la processó antiga que es fa de matí amb un sant només i banderassa, que és tota vermella, alta i triomfal, la que al grat del vent vola de bon aire, que amoixa les noies que són al portal i besant les flors, n’escampa la flaire” (Cofret de versos). De retorn la processó, es canten els Goigs i s’efectua el sorteig del ramillet -el pa de pessic monumental capçat per una imatge de Sant Isidre-, de la forma que explica el mateix Josep Prat: “La festa abans del Sant s’exhibeix sobre una taula en el cancell de l’Església, i un escrivent va fent llista manuscrita, numerant correlativament tots els que vulguin participar-hi. Ja se suposa que el fer-ho significa aportant la tarifa monetària que els administradors assenyalen. Judiquem típica aquesta forma de sorteig”. Els pagesos de la sufragània fan també la seva festa, pel mateix estil, a Vila-setrú”.

Font: Gasol, Josep M. “Sant Isidre”, Lletres amicals, v. 18, pàgs. 50 a 135, Manlleu, agost de 1958