La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sala Antoni Maria Claret

Nascut el 23 de desembre de 1807 a Sallent. Antoni Maria Claret i Clarà fou el cinquè d’onze germans dels quals cinc van morir a curta edat. Era fill d’una família que regentava una fàbrica de filats i teixits de cotó on va treballar.

El 1824 es va desplaçar a Barcelona amb lai intenció de perfeccionar els estudis de producció tèxtil combinant la feina a una fàbrica amb classes tècniques a la Llotja. Poc després, va orientar la seva vida a la vocació religiosa iniciant els estudis de filosofia i teologia al seminari de Vic. El 1835 va ser ordenat sacerdot i va exercir a Sallent. 

El 1839, va viatjar a Roma per ingressar a la Companyia de Jesús però una malaltia el va fer tornar a Catalunya. Entre 1840 i 1843, va fer la funció de rector a les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló. Després de rebre el títol de missioner apostòlic per la Santa Seu, es va dedicar a formar un grup de religiosos anomenat Germandat Apostòlica. El 1848 va fundar  una editorial Llibreria religiosa on publica diverses obres de caràcter pietós i pastoral. Poc després, va ser acusat de col·laboració amb  els carlistes i va marxar a Canàries. El 16 de juliol de 1849, de nou en terres catalanes i concretament a Vic, va fundar la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, coneguts com a claretians. El 1850 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba on, el 1856, va patir un atemptat del qual va sortir il·lès, es va enfrontar a les autoritats locals i torna a Catalunya. A partir de 1857, durant 12 anys, va residir a Madrid exercint de confessor de la reina Isabel II. El 1860 va ser nomenat arquebisbe de Trajanòpolis mentre exercia la presidència del monestir de l’Escorial. El 1868, va acompanyar Isabel II al seu exili francès destronada per la revolució que va iniciar el Sexenni Democràtic o Revolucionari. El 1870 va assistir al concili Vaticà I a Roma. Posteriorment, es va establir a Prada de Conflent  on va passar els seus darrers dies al monestir cistercenc de Fontfreda, proper a Narbona; hi va morir el 24 d’octubre de 1870.

Quan va morir, la comunitat claretiana ja estava formada per 84 religiosos i s’havien fundat 6 cases en diverses ciutats catalanes i espanyoles. També, els claretians, tenien presència a Prada de Conflent, a Alger i a Santiago de Xile.

La seva festa és el 24 d’octubre. Fou beatificat per Pius XI el 25 de febrer de 1934 i canonitzat per Pius XII, el 7 de maig de 1950.