La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La recuperació de les relíquies de santa Màxima, patrona de l’Escala

Santa Màxima és la copatrona de l’Escala (Alt Empordà) i el 2 de setembre s’hi venera una relíquia seva. Com va anar-hi a parar, a aquesta ciutat catalana, no se sap. Sí que està documentada la seva recuperació , l’any 1984, després que fos enterrada a l’inici de la Guerra Civil.

Santa Màxima, segons La leyenda de oro para cada dia del año, era la madrina de sant Ansà que, a Roma i en temps de l’emperador Dioclecià, van ser delatats per cristians i que van ser martiritzats a cops amb un manat de bastons, l’any  302 o 304 segons les versions.

Les restes, custodiades en un ric reliquiari barroc de plata, van viure una curiosa història. Segons la nota històrica escrita per Mn. Salvador Jué i publicada al revers dels goigs editats el setembre de 1984, els fets van ser com s’explica:

L’any 1936, en plena guerra civil, el Rector del poble les va lliurar a n’en Pepet Guanter. Aquest, espantat de tenir aquestes relíquies a casa, agafa la tartana i les enterra en el seu olivar. Aquest home no revelà a ningú el secret del lloc on enterrà les relíquies, ni a la seva mateixa muller. Tres mesos després, en Pepet va anar a Figueres amb la tartana acompanyat de dos fills i es trobà que el riu Manol havia pujat, i en no prendre el camí bo, en Pepet i els seus dos fills varen morir ofegats per les aigüers del Manol”.

Segueix explicant Mn. Salvador:

Acabada la guerra, ningú no sabia on havien estat enterrades les relíquies de Santa Màxima. Només se sabia l’olivar. Tothom cercava les relíquies fent forats a la finca, fins que es varen donar per perdudes”.

Finalment, però, va arribar la troballa, l’any 1984:

...47 anys després, i amb motiu del canvi de Rector i de la Celebració del tercer Centenari de la Parròquia, han aparegut les Relíquies soterrades.

Ajudats per dos detectors de metalls, els feligresos d’aquesta parròquia, Joan Pellicer i Josep Mª Cortal, juntament amb el nou Rector, mossèn Salvador Jué, varen fer la descoberta el dia 17 de gener de 1984. A poques hores de la troballa, la notícia corria per tota la població. Tothom estava content i tots anaren a la Rectoria a veure les Relíquies”.

El resultat va ser la recuperació de tant preuada relíquia: “Aquest reliquiari, tot de plata, i que s’ha conservat molt bé al llarg d’aquests anys, l’hem fet restaurar per la famosa plateria Tapias de Barcelona. Les Monges del Monestir de Sant Daniel de Girona han tingut cura de col·locar els ossos”.

Va ser així com el següent 2 de setembre, es va celebrar la festivitat de la santa amb la presència de les seves relíquies i se’n va reeditar els goigs que provenien del segle XVIII.

Actualment, com es pot veure en aquest reportatge de Canal 10 Empordà de l’any 2015, se celebra la diada, amb el cant dels goigs i la besada al reliquiari: http://www.canal10.cat/video/12701-missa-de-santa-m-xima

 

Apunt dedicat a Llogari Vila Puigdomenech

 

Notes:

Croisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, casa editorial, 1886, v. 5, p. 57

La leyenda de oro para cada dia del año. Madrid; Barcelona: Liberría de Razola; Imprenta de Llorens, hermanos, 1845, v. 3, p. 397