La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El bisbe gironí Joan de Bíclarum

Joan va néixer a  Bíclarum, a l’antiga Lusitània (Portugal) al voltant de l'any 240. Era d’origen got. Va passar la seva joventut estudiant a Constantinoble. Després del seu retorn a terres hispàniques, quan ja era considerat un personatge prestigiós per la formació adquirida en terres de la mediterrània oriental, va ser emplaçat a acollir l’arianisme pel rei visigot Leovigild. Es va negar a la petició del monarca i aquest, l’any 577, el va desterrar a Barcelona. Sant Isidor de Sevilla, que el va incloure a la seva obra De Viris Illustribus, n’explica que “per deu anys patí moltes insídies i persecucions per part dels arrians”. Després de la mort del rei, va fundar un monestir regit amb regla pròpia de la qual no en tenim més notícia.

Era bisbe de Girona l’any 591 i va participar en els diferents concilis celebrats a la seva època, entre els quals destaquen el de Saragossa, l’any 592, el de Barcelona de l’any 599, el de Toledo del 610 o del 614 a la seu d’Ègara. De la seva labor a l’episcopat en destaca la promoció i desenvolupament del culte litúrgic. Igualment, es va distingir per una important producció escrita de la qual només es conserva una crònica històrica dels fets ocorreguts entre els anys 566 i 589. Va morir a Girona entre els anys 614 i 621.

Inclòs en alguns santorals antics, se li designa el dia 6 de maig per a la seva festa; així apareixia en alguns calendaris catalans del segle XIX i ho recull, també, Joan Amades al Costumari Català. No és inscrit, però, a la darrera edició del Martirologi romà.

 

Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de castellet: Farell, 2011, p. 60