La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Josep de Calassanç

Josep de Calassanç i Gastó (11 de setembre de 1557, Peralta de la Sal, Llitera -  25 d’agost de 1648, Roma) va ser el menor de vuit fills d’una família benestant d’origen aragonès. Va realitzar els estudis bàsics a la seva població natalíciai, més endavant, va aprendre gramàtica a Estadella; als estudis generals de Lleida va aprofundir en art, dret i filosofia on es va doctorar, l’any 1583, de Teologia després de passar per València i Alcalà de Henares.

L’any 1583 va ser ordenat sacerdot a Sanaüja després de renunciar a seguir amb el negoci familiar. Els dos anys següents va estar al servei del bisbe de Barbastre i de Lleida per incorporar-se, el 1587, a la diòcesi d’Urgell on va ocupar diversos càrrecs dins l’administració del bisbat; també va ser rector de les parròquies pallareses d’Hortoneda de la Conca i de Claverol, arxipreste de Tremp i va exercir de visitador als arxiprestats de Sort, Tírvia i Cardós.

El 1592, després de renunciar als seus càrrecs, va viatjar a Roma on va fer de preceptor de la família del cardenal Marcantonio Colonna i va ingressar a la Confraria de la Doctrina Cristiana dedicada a l'ensenyament de la catequesi i la doctrina cristiana als nens i joves sense recursos. L’any 1597, coneixedor de les necessitats formatives dels infants de les famílies més necessitades, Josep va fundar la primera escola popular gratuïta d’Europa en una vella sagristia de la parròquia de Santa Dorotea del Trastevere. El papa Pau V, acollint la iniciativa de Josep de Calassanç, va crear la Congregació Paulina de la Mare de Déu de l’Escola Pia; el 1621, Gregori XV, la va convertir a en l'Ordre dels clergues regulars pobres de la Mare de Déu de l'Escola Pia. Calassanç va ser-ne el prepòsit general.

Els primers anys de les escoles no van estar exempts de dificultats. La dedicació als fills de les famílies pobres i, especialment, la inclusió de matèries que es consideraven herètiques, com les proposades per Galileu, va provocar que la labor de l’orde fos mal vista i el papa Innocenci X en va decretar la supressió. No seria rehabilitada dins deu anys després, per Alexandre VII, quan Calassanç ja havia mort.

Sol ser representat amb sotana i manteu negres dels sacerdots i amb faixa del mateix color. Amb una mà subjecta el bastó amb doble travesser, per la seva condició de fundador, o un estendard amb l’anagrama de la seva congregació. Sol estar acompanyat per uns nens als quals instrueix mitjançant un llibre.

La seva diada és el 25 d’agost tot i que abans se celebrava el dia 27 del mateix mes. Va ser beatificat el 7 d’agost de 1748 pel papa Benet XIV i canonitzat el 16 de juliol de 1767 per Climent XIII. És considerat patró, des de 1948 i per declaració de Pius XII, de les escoles cristianes.