La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Santa Paula Montal

Paula Montal i Fornés (11 d’octubre de 1799, Arenys de Mar -  26 de febrer de 1889, Olesa de Montserrat) va néixer al carrer de la Perera, actual carrer bisbe Català d’Arenys de Mar. Els seus pares eren, ambdós, vidus que es van tornar a casar; el pare, mestre corder, ja tenia quatre fills del primer matrimoni. Paula va ser la gran de cinc fills nascuts de la segona unió.

Quan tenia 10 anys, va quedar orfe de pare. La família es va trobar en una situació molt precària i li va caldre assumir una gran responsabilitat vers els seus germans. Durant un temps, per ajudar a l’economia de la llar, va treballar de puntaire. A partir de 1816 va participar de la vida parroquial: primer va fer de catequista i, posteriorment, va ingressar a les congregacions de Nostra Senyora del Roser i Nostra Senyora dels Dolors. El 1827 va començar a exercir d’educadora de nenes a casa seva, ensenyant catecisme, costura i lletres. Aquesta experiència la va fer conscient de les mancances formatives que patien les dones.

L’any 1829, juntament amb Agnès Busquets, es va dirigir a la ciutat de Figueres per obrir una escola de nenes on va dur a terme una educació integral dins la doctrina cristiana. Amb poc temps, el centre va créixer en participació de formadores i, especialment, d’alumnes una part de les quals eren internes. El 1842, va establir una nova escola a la seva població natalícia des d’on va entrar en contacte amb els Escolapis de Mataró; aquesta congregació era la única que, després de l’exclaustració, exercia funcions educatives. Cinc anys després, hi professava amb el nom de a Paula Montal de Sant Josep de Calassanç i la comunitat d’ensenyants es va constituir en Institut religiós amb el nom de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies.

El 1847 va ser nomenada superiora del centre de Sabadell i va exercir de mestre de novícies fins al 1859. A partir d’aquell any es va establir al col·legi establert a Olesa de Montserrat on va ser superiora i on va residir la resta de la seva vida.

Tot i la seva dignitat de fundadora, mai va assumir el càrrec de superiora general de la congregació. Només, durant tres anys, va ser consultora general i superior provincial de Catalunya. En morir, a l’edat de 90 anys, l’Institut tenia 19 cases, repartides pel territori espanyol, amb més de tres-centes religioses.

Se celebra la seva festa el26 de febrer. El papa Joan Pau II la va beatificar el 18 d’abril de 1993 i canonitzar el 25 de novembre de 2001.

FontDiccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet; Farell, 2011, p. 96-97