La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sants postridentins

El Concili de Trento (1545-1563), en el context de la Contrareforma, va promocionar el culte als sants i a les seves relíquies. Aquest fet va coincidir amb el redescobriment de les catacumbes romanes, antics cementiris cristians. A partir d'aleshores, qualsevol resta humana sorgida del subsòl romà, va atribuir-se a un cristià que havia mort durant les persecucions de l'Imperi romà. D'allà, i fins a la gran majoria de parròquies catalanes, en van sortir multitud de suposades relíquies que eren transportades per prohoms catalans que les lliuraven, a la recerca de notorietat, a les seves poblacions d'origen. És així com molts temples parroquials del nostre país, van acceptar aquestes relíquies com a vertaderes. Les van convertir en objecte de culte i, fins i tot, van declarar els sants als quals, suposadament, pertanyien, com a intercessors principals de la població.  

Molts d'aquests suposats màrtirs són reconeguts amb un nom col·lectiu, generalment "Sants Màrtirs" adscrits al lloc que els van acollir com a patrons i protectors celestials. En molts casos, el seu culte florent en altres èpoques, ha decaigut en perdre el reconeixement com autèntics sants; d'altres, però, han sobreviscut i resten plenament homanetjats.

 

Sant Zenon, patró d'Arenys de Mar

Santa Amància de Sala-d'heures i Arenys de Mar

Els Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt

Els Sants Màrtirs de Manlleu i la seva festa

Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès

Sant Irineu, venerat antigament a Santpedor

Filomena, la santa discutida en vies d'extinció

Sant Agapit, venerat a Vic el 18 d’agost

Sant Desideri, venerat a Mataró