La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona

La possessió de relíquies de sants ,o simplement el suposat dret a estar sota la seva protecció, havien estat motiu de confrontacions entre poblacions com ja s’ha esmentat en algun article anterior. Per aquets motiu és interessant de constatar que dues ciutats de la importància de Lleida i Badalona comparteixen, amistosament, el mateix patró i protector: sant Anastasi. Aquesta lloança però, cal acompanyar-la amb l’advertiment, constatat per gairebé tots els autors, que d’aquest sant se’n dubta que hagués existit mai, almenys en el context que la tradició més nostrada ha instituït. Sembla clar que es tracta, en el millor dels casos, de l’adopció d’un altre màrtir Anastasi d’origen i existència ben llunyana; això no impedeix, però, que sigui remarcable la construcció de la llegenda, amb localitzacions reals d’alguns dels seus escenaris, d’un ben Anastasi català.

Les primeres notícies que es tenen de sant Anastasi provenen del segle XVII. Antoni Vicent Domènech, a la seva Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña, en l’edició de 1630, ja contenia un capítol dedicat a sant Anastasi i als seus companys que deia: “El bienaventurado San Anastasio fue Catalan de nación (llamando Catalanes, los que son de la Espanya Tarraconense, que agora dezimos Catalunya) y natural de la ciudad de Lerida (1)”. De la mateixa època hi ha la menció que prové del Libre dels feyts d'armes de Catalunya escrit per Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624 – 1691). En aquesta obra, que li ha estat atribuïda però de la qual se’n dubta l’autoria, esmenta: “e tambe en la ciutat de Betulonia prop de barcelona, e de Ciutat Freta, pres martyri lo benaventurat Anastasi natural de Leyda ab setanta companyons seus, qui tots eren de la milicia o hosts del emperador Dioclecià; e Anastasi era molt noble e de gran linatge; e tants daltres ne va faer preterir aquell malvat Dacia, quen feria cosa molt longa haver-ho d’scriure....(2)”.

D’aquestes primeres referències se’n va enfilar la història, llegendària, que Joan Amades (3) va recollir explicant que Anastasi era “soldat, fill de Lleida” i detallava que “formava part de les legions romanes i estava de guarnició a Tarragona, on fou iniciat en el cristianisme”. La seva conversió va ser seguida per setanta-tres companys seus degut a la seva capacitat i influència. El governador Decià els va posar tots a presó arran de ser delatats per un altre soldat que havia mantingut una controvèrsia amb un dels integrants grup cristià. Van ser duts a diferents presons, fins acabar a la de Badalona. Amades esmenta que Decià, al veure que no podia fer-los abjurar de la nova fe, “un matí els féu matar tots setanta-quatre a la platja de Badalona, i féu tirar llurs cossos al mar”. Això devia passar, segons resolen les fons que en parlen al voltant de l’any 305. Certa o no certa, la vida de sant Anastasi, o almenys allò que se’n va escriure, va ser suficient per declarar-lo patró. Primer va ser Lleida, lloc del seu suposat naixement, que el va declarar solemnement, no sense feinada, protector de la ciutat el 9 de maig de 1627. Badalona, ciutat del seu suposat martiri, va declarar-lo copatró després de bastir-li un altar a l’església de Santa Maria i d’un progressiu reconeixement; era l’any 1672.
En ambdues localitats van començar, cadascuna en el seu moment, unes festes que van derivar en l’actual Festa major de Lleida i en les Festes de Maig de Badalona.

Llocs ben reals per a fets imaginaris
És curiós comprovar com, tot i la més que segura falsedat de la biografia d’Anastasi, en les dues ciutats que el tenen per patró s’han esmerçat esforços per trobar evidències de la seva existència.

A Lleida, on hauria nascut a l’entorn de l’any 263, s’indica el lloc on hauria vingut a aquest món. Jordi Curcó explica que “la tradició ens assenyala, fins i tot, l’indret del seu bressol; aquest honor li escau al que fou barri de l’antiga parròquia de Santa Maria Magdalena” i assenyala que “la creença del poble de Lleida ha situat la casa del sant, coneguda antigament per Casa Prous, en l’actual número 22 del carrer Magdalena, anomenat antigament carrer de la Bruneteria... (4)”. La curiositat és que, després d’unes excavacions arqueològiques, en el lloc es van descobrir les restes reals d’una antiga llar romana.
A Badalona, per la seva banda, diu Amades que, fins als seus temps, s’havien conservat “uns enderrocs de la vella presó de sant Anastasi, damunt dels quals va néixer un ametller, que era el més gos i gemat de tota aquella contornada i el que primer floria (5)”. Curcó, per la seva banda, recorda que “els badalonins, fa vora 200 anys, van fer troballa de la presó on sant Anastasi i els seus companys de milícia foren engarjolats es espera de la glòria del martiri” i detalla que “en diuen el pou de Sant Anastasi” i que “es tracta d’una construcció subterrània, una cisterna certament d’època romana (s. I), localitzada al carrer de Fluvià d’aquesta població, sota les cases 23 i 25 (6)”.

Imatges: Diversos gravats i il·lustracions que acompanyen els goigs dedicats, en diferents èpoques, a sant Anastasi.


Bibliografia:
1 Domènec, Antoni Vicent. Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Girona, 160, p. 232

2 Roig i Jalpí, Joan Gaspar. Libre dels feyts d'armes de Catalunya. Barcelona, Llibrería d’Alvar Verdaguer, 1873, p. 44.

3 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 3, p. 596
4 Curcó, Jordi. Sant Anastasi de Lleida: història, tradició i llegenda. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2002, p. 34

5 Amades, Joan. Costumari català: el... [op. cit.]

6 Curcó, Jordi. Sant Anastasi de... [op. cit.] p. 46