La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Eudald, patró mil·lenari de Ripoll

La vila de Ripoll (1) és el centre de l’arxiprestat del Ripollès i capital de la comarca del mateix nom i ostenta, amb orgull, el lema de ser el “bressol de Catalunya”. El seu monestir (2) i les construccions annexes són, efectivament, un bocí de la història del país.
Precisament, en un espai lateral del monestir de Santa Maria de Ripoll, just després de la monumental portalada romànica, hi ha la capella de sant Eudald; en aquesta es pot visitar i retre culte, tot l’any, a les relíquies de sant Eudald.
La vida de Sant Eudald i l’arribada de les seves restes a Ripoll es troben en relats de tipus llegendari; malgrat això, proporcionen dates concretes que li donen validesa històrica. Diu la tradició més consolidada recollida per Ramon Bonet (3) que Sant Eudald va néixer l’any 535 a la terra llombarda de pares gots i de religió arriana. El 554, tot caçant isards va perdre’s a la boscúria i va trobar un savi, Pancraci, que el va convertir al cristianisme. Després d’un temps de vida eremítica a Catalunya, on vindria amb el seu mestre, als trenta-vuit anys es va dirigir a Tolosa on va fer el miracle de ressuscitar un nen. Poc després va anar a Roma i, allà, va sentir la vocació de convertir arrians. Es va dirigir, de nou, a les terres catalanes on els gots seguien aquesta heretgia. Va arribar a la població d’Ax dels Termas on va ser empresonat i forçat a renegar de la seva fe. Degut a la seva fermesa va ser martiritzat amb fuetades i ficat dins una bota plena de claus. Finalment, va morir a causa d’un cop d’espasa al cor. Va ser l’11 de maig del 581 i Eudald tenia l’edat de quaranta-sis anys
Un cop acabada la conversió dels arrians de la zona, el 587, les restes del Sant Eudald van ser dutes a l’església de Sant Vicenç d’Ax on van rebre veneració durant un temps.
L’any 977, a Ripoll s’havia consagrat una nova església i el seu abat, Guidiscle, volia donar-li magnificència tot dotant-la de relíquies sagrades. A finals d’octubre de l’any següent, uns monjos ripollesos van arribar a Ax i es van endur les restes de Sant Eudald. Van arribar a la vila de Ripoll el 6 de novembre on van ser rebuts en processó. De l’obtenció d’aquestes relíquies hi ha diferents llegendes que defineixen la situació de “robatori” (4).

El camí de les relíquies
La mateixa llegenda especifica el camí que van fer els monjos amb les relíquies adquirides a Ax. En aquest sentit, Tomàs Raguer (5) va especificar que “cal suposar que tornant de la vila d’Ax els dos monjos que hi anaren a buscar el cos de Sant Eudald, o a robar-lo, com diuen la gent, en ésser a l’indret de Toses agafarien el camí de Coma Armada i Montgrony, passant per la vall del Rigat a la del Mardàs” i detalla que “es comprèn aquesta ruta perquè segurament farien nit a Monagals, lloc més ençà de Montgrony on es diu hi havia un monestir de benets /encara es veuen ruïnes) d’on sortiren els monjos que vingueren a fundar el de Ripoll.
En el trajecte d’aquest camí que suposadament van fer les relíquies en van quedar recollits a la llegenda alguns miracles i prodigis com el de fer rajar diverses fonts seques. Així mateix, des d’aquest trajecte van quedar incrustades en la toponímia del territori diverses referència al sant en la seva versió més popular o primitiva, sant Hou. És així com prop de Montgrony hi ha la font de sant Hou i el forat de sant Hou; aquest darrer és un profund avenc, relacionat amb la Llegenda de Sant Arnau, que segons les guies excursionistes (6) va ser explorat a principi del segle XX pel pioner de l’espeleologia catalana, Norbert Font i Sagué, i té 74 metres de fondària essent la cavitat més profunda explorada als Pirineus durant molts anys. La llegenda feia creure que era el lloc per on l’ànima en pena del comte Arnau sortia de l’infern i el poeta Jacint Verdaguer, a la seva obra Canigó, hi situa l’habitatge de les goges que circulen per les galeries entre aquest forat i les coves de Ribes de Freser. La guia explica que “tant era el nivell de superstició que envoltava l’avenc, que Font i Sagué hagué d’esperar per a la seva exploració que els pagesos haguessin fet la collita per tal que la seva entrada no despertés el comte Arnau o portés la maledicció a aquelles contrades”.

Sant Eudald a la història de Ripoll
La primera dada històrica sobre les relíquies de Sant Eudald a Ripollès data del 1008 quan l’abat Oliba, en fer inventari del tresor del monestir, va trobar monedes d’or per fer un reliquiari per cobrir el cap de sancti Eovalli(7). Quatre anys abans havia estat nomenat patró de Ripoll per haver salvat aquelles terres d’una gran sequera després de treure les relíquies en processó.
Després de passar per diversos reliquiaris les restes de Sant Eudald van ser dipositades l’urna actual l’any 1670. Es tracta d’una urna de plata decorada amb relleus referents a la vida del sant; al damunt hi ha un bust buit del qual pengen unes campanetes. Dintre del cap hi ha una cavitat buida on es guarden diversos fragments d’ossos; a la part anterior del bust, enmig del pit, hi ha una obertura circular que permet contemplar-ne l’interior; l’arqueta inferior és decorada amb diversos episodis de la vida del Sant (8). Fins al 1936 el reliquiari va estar a l’església pròpia (9). Des d’aleshores es troba a una capella de Santa Maria, just a la dret de l’entrada principal.
La vinculació de Ripoll i comarca amb el seu patró és un element ben viu en el context social de la vila. És un signe de patriotisme local el fet de dur, o posar a un fill o filla, el nom d’Eudald o Eudalda que, en les formes col·loquials solen ser Dalet, Dalda o Daldeta; així, el nom d’Eudald i Eudalda portat per alguna persona vol dir que aquesta té alguna vinculació amb Ripoll.
Dels 933 homes que duien el nom Eudald (10) l’1 de gener de 2007 a Catalunya, 134 homes (14,36 % del total) vivien a la comarca del Ripollès, 104 (11,14% del total) al Barcelonès i 102 homes (10,93%% del total) ho feien a Osona, comarca vinculada geogràficament i socialment al Ripollès; la resta es repartien per diverses comarques catalanes. Aquestes dades representen que Eudald es troba, en el conjunt de Catalunya, en el lloc 306 dels noms més posats, posició que és la 18ena en el cas del Ripollès. En el cas de les dones, les Eudaldes (11) eren 24 a Catalunya, de les quals 7 (el 29,16%) eren del Ripollès. Mentre que en els homes s’ha mantingut o, fins i tot, augmentat la freqüència del nom Eudald posat en les darrers dècades, la seva versió femenina és pròpia de les dones nascudes abans de 1940 (12).
Al voltant de les relíquies de Sant Eudald, Ripoll ha celebrat, tradicionalment, dues manifestacions festives: la primera, l’11 de maig, se celebra la Festa Major en motiu de la diada onomàstica del Sant; el 6 de novembre, ara desapareguda del calendari festiu ripollès, tenia lloc l’anomenat “Sant Eudald petit” quan es commemorava la data d’arribada o translació de les relíquies a la vila (13).

 

Ripoll mostra, com cada any, la devoció a sant Eudald

L’espai i el temps es troben cada cicle solar. Durant una diada, la festivitat del patró, es concentra l’esperit i el desig dels fidels a l’entorn del tòtem que els congrega. Sant Eudald rep la gentada que li adrecen devoció i és objecte de la mirada dels ulls que es deleixen d’emoció. Mil·lenària és la constància de cada 11 de maig al final de la llarga nau romànica.

Sonen primer les grans campanes del monestir; ho fan després les que , en forma minúscula, pengen del noble bust del màrtir. La tradició explica que les campanetes van dringar després que dos virtuosos monjos van pregar fervorosament davant la porta del temple d’Ax. Sant Eudald els va indicar, amb l’espetec del metall, que volia fer-se seu, que volia nous devots arran del Ter i del Freser. Fou així com, l’any 978, conduït pels dos portadors, van fer camí les sagrades relíquies cap a la terra ripollesa. 
I cada any, just abans de la solemne ofrena en forma d’ofici eucarístic, que Ripoll adreça al seu patró, les campanetes retornen a penjar del reliquiari: dring-dring, dring-dring. Sentiu, és un nou fidel que us ve a veure i us mostra el seu respecte...

I és que en acabar la missa, fervorosos els ripollesos van passant, un rere l’altre, 
esperant obtenir el bé preuat: la flama blanca del benaurat. I reben el cotó, antigament directament sacralitzat, ara degudament beneït, que copsa la força de la creença en el do espiritual que el patró els adreça. Una ajuda celestial indicat pel mal d’orella o per qualsevol necessitat pròpia del neguit terrenal.

Mentre ressonen de fons els goigs que les vostres virtuts exalten, a canvi, us oferim una besada. És una pobra ofrena i un gest humil que regracia el consol i l’abraçada que cada dia sentim de vós arran d’espatlla.

 

Bibliografia:

1 Per dades de tipus històric i sociològic de Ripoll podeu consultar: Ripoll [en línia] Wikipedia. Wikimedia Fundation, Inc. Disponible a: <http://ca.wikipedia.org/wiki/Ripoll> [Consulta: 23 de juny de 2007]
2 Per fer un recorregut per la història i arquitectura del monestir de Ripoll podeu consultar: Imágenes del monasterio de Ripoll [en línia] Davinci-systems.es. Disponible a:<http://www.davinci-systems.es/ripoll/ripollc.htm> [Consulta: 23 de juny de 2007]
3 Les diferents versions són contrastades a: Bonet i Llach, Ramon. Vida i culte de Sant Eudald: patró de la comtal vila de Ripoll: la història, la tradició, la llegenda. Ripoll: [s.n.], 1981, 19 – 42
4 Un dels relats referents a l’obtenció de les relíquies pels monjos de Ripoll és del mateix Mn. Jacint Verdaguer i pot llegir-se a: "Jacint Verdaguer. Rondalles" [en línia] Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya Disponible a: http://www.xtec.es/sedec/verdaguer/rondalle.pdf> pàg. 10 [Consulta: 23 de juny de 2007]
5 Raguer, Tomàs. “Secció folklòrica. Dues tradicions campdevanolines de Sant Eudald”. Dins: Scriptòrium. Ripoll, novembre de 1924, núm. 23, p. 7 – 9
Montgrony: Fonts del Llobregat: guía cartogràfica: notes geogràfiques, excursions, senders, escalada, espeleologia, allotjaments: mapa topogràfic,… Granollers: Geogràf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques, 1996, p. 30
7 Junyent, E. Diplomatari i escrits literaris de l’abat-bisbe Oliba. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 235
8 Bonet. Íbid, p. 52 – 55
9 Podeu resseguir la història a: "Any 2004. Mil·lenari de la proclamació de Sant Eudald com a patró de Ripoll" [en línia] Ripoll : 2004 Disponible a: <http://www.terra.es/personal/fleiva/sant_eudald.htm> [Consulta: 23 de juny de 2007]
10 Cercar el nom “Eudald” a: Població; onomàstica [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 Disponible a: http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=L&VN=Eudald&VOK=Confirmar [Consulta: 8 de maig de 2009]
11 Cercar el nom “Euldalda” a: Població; onomàstica [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 Disponible a: http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=L&VN=Eudalda&VOK=Confirmar [Consulta: 8 de maig de 2009]
12 Cercar el nom “Eudald” i “Euldalda” a: Població; onomàstica. Història per dècades [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 [Consulta: 8 de maig de 2009] Disponible a: http://www.idescat.net/orpi/Orpi?TC=D&CC=00&VS=1&VA=0000&VN=656 i Institut d’Estadística de Catalunya [en línia] Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 Disponible a: http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=D&CC=00&VS=1&VA=0000&VN=113720 [Consulta: 8 de maig de 2009]
13 Boixés i Sabatés, Joaquim. El Petit país del Ripollès. Ripoll: Maideu, 1970, p. 102, 216 i 217