La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Sixt (o Sist) i sant Hou, patrons de Celrà

Era un 7 de maig de la primera meitat del segle XIII que, prop del poble de Celrà (Gironès), unes miraculoses llums van indicar a un pagès el lloc on reposaven, des de feia molt de temps, unes relíquies santes. El tresor amagat eren les restes de sant Sixt i les de sant Hou que, des d’aleshores, van rebre veneració pietosa a l’església parroquial del municipi. Un llibret (1), editat el 1921, aporta les dades per teixir la seva història.
L'existència d’aquests dos sants, suposats màrtirs cristians dels primers segles, es perd en la foscor dels temps. I les referències ho són tant, de perdudes, que fins i tot es pot dubtar de la seva autèntica existència. Les úniques dades que han arribat als nostres dies són les que, establertes en la mateixa tradició, s’han volgut instituir com a certes. Antoni Vicent Domènech, a la seva Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña (2), editat el 1602, recull un capítol que dedica a ‘La invención de los cuerpos de San Eovaldo llamado vulgar Catalan Sant Hou, y de San Sixto martyres, cuyas sagradas Reliquias tiene la Yglesia Parrochial de Celran del Obispado de Gerona’. Així mateix, segons el mateix llibret esmentat anteriorment, es diu que “el cronista Rnt. P. Fr. Joan Roig i Jalpí, el 1677, esmenta que a la parroqu¡ial de Sant Feliu de Celrà “descansan las reliquias de los santos Mártires Sixto y Teobaldo, naturales del mismo lugar... (3)”. Finalment, ja en ple segle XX, Joaquim Pla i Cargol, en tractar dels Sants màrtirs de Girona, estableix que “se indica también como martirizados aquí a San Eovaldo y San Sixto, de los cuales igualmente se tiene pocos datos” i afegeix que “parece muy probable que todos ellos [aquests i altres, en gran nombre, suposats cristians] fueran martirizados por el cruel Rufino, que actuaba como delegado de Daciano en las comarcas gerundenses... (4)”.
La llegenda, la tradició o la imaginació popular ha configurant una història de dos màrtirs que, suposadament, van ser degollats a Girona, després de patir diversos turments, el 24 de juliol de l’any 303 i que van ser enterrats en un lloc indeterminat. Hi ha, així mateix, una gran determinació en establir com van aparèixer aquestes relíquies i com van passar a ser venerades a Celrà. El mateix Joan Amades (5) explica com “un veí del poble, que cada dia oïa missa i era tingut pel més devot del poble, una nit va tenir una revelació d’un àngel. Que li va dir que anés a la partida anomenada Valltorta, vora l’esglesiola de Santa Tecla, del terme de Celrà, on, en una vinya, trobaria enterrats els cossos de dos sants màrtirs”; el folklorista segueix esmentant que “al capvespre, el pagès s’anà a l’indret indicat, i en un bardissar de vora del camí va veure sortir, de sota a terra, una gran claror, tan forta, que semblava que talment fos de dia”. És així com, després de tres dies de veure la confirmació dels designis es va posar a desbrossar el lloc i va apartar un munt de pedres sota les quals va descobrir dues caixes o urnes on hi havia, un a cadascuna, els cossos de sant Sixt i de sant Hou. Quan va fer pública la troballa miraculosa, en processó el mateix bisbe de Girona les va anar a buscar. Les relíquies, però, no es van voler apartar de Celrà on va ser dipositades, damunt d’uns altars, a cada costat de l’altar major, de l’església parroquial de Sant Feliu.
Els fets de la localització meravellosa van tenir lloc, segons ha quedat fixat, a mitjan segle XIII, entre 1227 i 1234 o, com a molt tard, el 1245; en qualsevol cas estava clar que havia estat un 7 de maig (6).
Des d’aleshores, Celrà va venerar com a patrons sant Sixt i sant Hou i en el segle XVII els va fer uns bust integrats en un ric reliquiari que va desaparèixer a l’inici de la Guerra Civil espanyola. El 15 de juliol de 1588 es va instituir la Confraria dels Sants que, precisament, els havia d’honorar amb les festes i mostres de devoció. La celebració a sant Sixt es va establir pel mateix dia de la commemoració de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, que és quan Celrà celebra la seva Festa major; per a sant Hou es va reservar el 17 de juliol.

Imatge superior.- Antic reliquiari amb els busts que contenien les restes de sant Sixt i sant Hou abans de 1936 a l’església parroquial de Celrà. Imatge extreta del llibret ‘Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sist i Sant Hou. Celrà : Imp. La Editorial Gerundense, 1921’

Imatge inferior.- Portada interior del llibret ‘Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sist i Sant Hou’ editat a Celrà per la impremta. La Editorial Gerundense el1921.

Bibliografia:
Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sist i Sant Hou. Celrà : Imp. La Editorial Gerundense, 1921, pp. 70
2 Domènec, Antoni Vicent. Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Girona, 1630, p. 96 – 98
Els gloriosos màrtirs de... [op. cit.], p. 10
4 Pla, Joaquim. Santos mártires de Gerona: San Félix, San Narciso y otros santos. Girona [etc.]: Dalmau Carles, Pla, 1955, p. 25
5 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 3, p. 582
Els gloriosos màrtirs de... [op. cit.], p. 26