La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sants Bonós i Maximià de Blanes

Aquests dos suposats màrtirs haurien nascut a la primera meitat s. II, a Blanes i morts en martiri el 21 d’agost del 156 a la mateixa població. La tradició diu que eren fills d’una bona família, Bonós i Maximià i que, per ser cristians, van ser empresonats, martiritzats i finalment morts a la foguera en un indret del barri de sa Maçaneda de Blanes

Se celebra la festa el 21 d’agost. La ciutat de Blanes els té per copatrons des de 1663 i els dedica la Festa Major petita amb activitats diverses o una missa dedicada als dos sants. Al carrer ample, sobre el portal que dóna accés al carrer Gibert, és representat en una capelleta dedicada el 1953.

L’existència de sant Bonós i Maximià és absolutament dubtosa en relació a la ciutat blanenca. La primera referència escrita es deu al “Fals cronicó de Dextre”, obra editada el 1619 que havia estat escrita per Jerónimo Román de la Higuera. Posteriorment, Joan Gaspar Roig i Jalpí va dedicar als dos sants el “Sermó dels il·lustríssims màrtirs i patrons de l'antiga vila de Blanes, del bisbat de Girona, sant Bonoso i sant Maximiano, naturals de dita vila i en ella martiritzats, any de Cristo 156, de 1656, i els esmentà de nou a l’obra “Llibre dels feits d'armes de Catalunya” que signà com a Bernat Boades i en va detallar alguns aspectes a “Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona” publicada el 1678. D’aquestes obres, de nul·la valiesa historiogràfica en va sorgir la devoció que va dur a fer-los copatrons de Blanes i dedicar-los, el 1663, un altar a l’església de Santa Maria que va comptar amb la concessió d’indulgències atorgades pel papa Alexandre VII, pontífex entre 1655 i 1667. El 1668, la Sagrada Congregació dels Ritus concedia el patronatge de Bonós i Maximià a Blanes que compartirien amb santa Anna.

A Arjona, província de Jaen, veneren uns sants homònims que, com els blanencs, van sorgir de la ploma de Jerónimo Román de la Higuera. De fet, uns i altres s’atribueixen a un doblament de sant Bonós i sant Maximià de la ciutat turca d’Antioquia, soldats romans decapitats el segle IV. Cap dels sis, però apareix a la darrera edició del Martirologi romà.