La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El vot i l’exvot

La definició de “vot”, segons el Diccionari català-valencià-balear és: “Prometença que es fa a Déu o a algun sant; obligació que es contreu voluntàriament envers Déu(1). I és així com, en la mateixa obra on s’esmenta la connotació agraïda apuntada, es defineix ex-vot: “Do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge (2)”.

La visita a qualsevol de les ermites escampades per la geografia catalana sempre sol comptar amb una mirada, entre la sorpresa i certa repulsió, a la paret o habitació dels exvots. Aquest espai sol estar ocupat per una munió d’estatuetes de cera, generalment imitant parts físiques del cos humà, i d’altres objectes de diversa tipologia que han estat oferts per alguna persona en gest d’agraïment vers la Mare de Déu, la santa o el sant titulars d’aquell temple per un favor rebut.
Fina Parés (3), en tractar els exvots, diu que “la pràctica de lliurar un present a un personatge sagrat després d’haver rebut un ajut extraordinari és comuna a totes les èpoques, cultures i religions” i que “l’exposició d’aquests presents al costat del protector, de la seva imatge, representa un testimoni evident dels seus poders miraculosos”; així mateix constata que “és un costum que es manté, encara que no pas amb la intensitat de segles enrere ni amb les mateixes formes”. És així com en podem deixar constància actualment i contemplar-los.
I en consonància amb el gest, en alguna ocasió també s’ha utilitzat el mot “presentalla” que, en la mateixa obra, es defineix com: “Ofrena feta a una imatge religiosa en ompliment d’un vot o en acció de gràcies (4)”.
Aquest sentiment de gratitud és destacat per tots els estudiosos dels exvots, especialment Joan Amades, que examinava aquesta actitud d’altres de semblants: “L’exvot nostre, tal com avui el coneixem, té les característiques pròpies de l’ofrena cristiana, que cal fer precisament un cop obtinguda la gràcia perseguida” i, esmentant a R. Andree, la situava “en oposició a les ofrenes i sacrificis gentílics, fets a les divinitats quan eren invocades com si per l’ofrena hom volgués temptar o subornar, sentit que volgué bandejar el cristianisme (5)”.
Els exvots poden tenir diverses formes i naturalesa. Pep Vila (6), en estudiar els exvots metàl·lics, passa llista: “Al costat dels ciris, les llànties sovintejaven petites estatuetes de cera, reproduccions de membres i òrgans del cos que tenien relació amb el favor rebut (cames, braços, ulls, orelles,...), cabelleres, objectes personals lligats amb la gràcia rebuda (bastons de caminar, crosses, aparells ortopèdics, robes d’infants, gorres militars, roba de casament, etc.)”. Més endavant esmenta “el petits retaulons toscament pintats damunt fusta, que, amb un marcat accent realista, narraven un miracle, la tornada venturosa d’una guerra, el guariment d’una malaltia, un part difícil, la sortida d’un tràngol a la feina” i no s’oblida dels exvots metàl·lics, als quals dedica el seu estudi, que qualifica com a “més difícils de veure i admirar” ja que “encara que la majoria són fets d’encuny, elaborats en sèrie, s’han perdut o dispersat per la seva mida (majoritàriament uns 10 cm.)” per resoldre que “avui dia algunes fotografies, retrats de grups, dibuixos i postals amb una explicació al·lusiva, han substituït els exvots de factura clàssica”.
Siguin del tipus que siguin, els exvots són testimonis reals de la fe que encara es té en l’ajuda divina, vingui d’un sant, santa o advocació mariana.

Notes:

1 “Vot” dins Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Alcover, 1993, v. 10, p. 885
2 “Ex-vot” dins Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Alcover, v. 5, 1993, p. 683
3 Vegeu l’apartat dedicat als exvots el capítol titulat “L’art popular religiós” de Fina Parés i Rigau dins Art de Catalunya. Barcelona: L'Isard, v. 13, 1997, p. 142 – 145
4 “Presentalla” dins Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Alcover, 1993, v. 8, p. 854
5 Amades, Joan. Els ex-vots. Barcelona : Orbis, 1952, p. 15
6 Vila, Pep. “Els exvots metàl·lics” dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLVI,. Girona: Universitat de Girona, 2005, p. 407 – 410