La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Invocar sant Vot

L’hagiografia mantinguda per la tradició explica que sant Vot, germà de sant Fèlix (que vol dir feliç), eren dos germans de noble família saragossana que vivien en temps de la invasió sarraïna de principis del segle VIII.

A Vot li agradava la cacera. Un bon dia, dalt del seu cavall, va decidir empaitar una cérvol. En l’emoció pel prometedor fruit del seu esforç, el seu cavall (amb ell a sobre) es precipitava abisme avall. En tant mal tràngol, Vot va resar a sant Joan Baptista del qual era molt devot i, miraculosament, el cavall va aturar-se damunt d’una roca.

Pocs metres enllà d’on es va aturar l’equí, Vot va veure una cova. A dins, va trobar-hi el cos d’un ermità, Joan d’Atarés, amb un text al costat que deia: “Jo, Joan, eremita d’aquest lloc, havent menyspreat el món, vaig fundar aquesta ermita en honor a sant Joan Baptista i aquí reposo en pau. Amen”.

Després de la salvació prodigiosa i aquesta curiosa troballa,  Vot va enterrar el cos de l’ermità abans de retornar a casa.

A la llar, després d’explicar-li al seu germà els fets que li havien passat, ambdós s’adonen que tot plegat pot ser una revelació divina. Decidiren repartir els seus béns als pobres i fer-se eremites. Al costat de la cova esmentada s’hi construïren dues modestes ermites on van fer vida contemplativa tot superant la duresa de la vida i les  temptacions del diable. Juntament amb d’altres eremites que fugien dels infidels se’l van sumar, van crear un monestir que seguia la regla benedictina.

Allà van morir envoltats de fama de santedat. La seva festa se celebra el 29 de maig.

 

Croisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, Casa Editorial, 1886, v. 3, p. 642-645